Contra el Canadà

Hi va haver un temps en què el Canadà presumia de ser un país organitzat a la cerca de problemes. Tal era la impressió sobre el bon funcionament de les institucions i els serveis, en un entorn polític estable i pacífic. La dita no era del tot certa, és clar, tenint en compte les tensions internes que ha arrossegat tradicionalment el país per qüestions identitàries i lingüístiques –Quebec– i dels drets de les minories ètniques i indígenes. Amb tot, aquest estat pròsper i multicultural, acollidor de la immigració i amb un elevat nivell de benestar, s’ha vist de cop en el punt de mira del veí del sud. Trump els ha imposat aranzels del 25% amb l’excusa que no han impedit el narcotràfic i l’entrada il·legal d’immigrants a la frontera comuna i els ha amenaçat d’annexionar-se el país i convertir-lo en el 51è estat dels EUA. L’ofensiva de Trump ha revifat el sentiment nacional canadenc i ha ressuscitat el governant Partit Liberal, més ben valorat que els conservadors en les enquestes per plantar cara al nou xèrif de Washington. Tot i no ser un cas excepcional, la mania persecutòria contra el Canadà, veí, aliat fiable i amb una economia fortament integrada amb la dels EUA, representa un dels exemples més clars de la deriva irracional i autodestructiva de Trump.