Cara pigosa

Julianne Moore, pigosa i pèl-roja, és una actriu que m’agrada especialment: delicada en la seva gestualitat, et fa creure que el seu rostre és capaç d’expressar subtilment la interioritat dels personatges. El cas és que mai no hauria pensat que escriuria sobre ella a propòsit del fet que han vetat un llibre seu a les escoles dels EUA. Moore, segons ha manifestat en un missatge a Instagram, tampoc no hauria pensat mai que el Ministeri de Defensa, encara que sigui el del nou govern Trump, censuraria Freckleface Strawberry, un llibre infantil, publicat el 2007, de certa inspiració autobiogràfica: explica la història d’una nena de set anys que no se sent a gust amb les seves pigues fins que, per així dir-ho, les accepta i aprèn a viure-hi. Així, doncs, el govern Trump considera inapropiat el contingut d’un relat sobre una nena que accepta la seva “petita” diferència en adonar-se que tothom, de fet, és diferent participant de la humanitat comuna que ens fa semblants? També, posem per cas, ha censurat per a les escoles un llibre (No Truth Whitout Ruth, de Kathleen Rull i Nancy Zhang) sobre la jutgessa Ruth Bader Ginsburg –membre del Tribunal Suprem dels EUA, va defensar la justícia social, la igualtat de gènere, els drets de les minories– i un altre, Becoming Nicole, d’Amy Ellis Nutt, sobre com una família viu la transició de gènere d’una filla. Però no diuen que els woke són els grans censors que neguen la llibertat assenyalant obres pels seus suposats continguts racistes, sexistes, etcètera? Ja es veu com actuen els defensors de la (seva) llibertat. Estaria bé que alguna editorial catalana, ni que sigui per solidaritat, publiqués el llibre de Moore: Cara de maduixa pigosa.