Mazón ni col·labora ni testifica

Només algú amb la descaradura de Carlos Mazón pot afirmar en la mateixa frase que manté absoluta col·laboració amb la jutgessa que investiga la nefasta gestió de la dana però que no accepta l’oferiment d’anar a declarar de forma voluntària. Ni tan sols la qualificació d’investigats de l’exconsellera d’Interior Salomé Pradas i de l’exsecretari d’Emergències Emilio Argüeso –tots dos destituïts– ha dut l’encara president valencià a sortir d’un guió que des del primer moment de la tragèdia es basa a centrifugar la seva responsabilitat. Ja sigui buscant altres culpables en el govern estatal, ja sigui buscant-los entre els seus col·laboradors més estrets. De moment, convidant-lo a declarar voluntàriament, la magistrada del jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja assenyala Mazón sense investigar-lo, perquè la seva condició d’aforat implica que només podria ser encausat pel Tribunal Superior de Justícia. Però la instrucció que està en marxa després de confluir diferents denúncies presentades contra la negligència en la previsió de les inundacions i el retard en l’alerta a la població apunta a una direcció concreta i ho fa de manera rotunda.

En aquest sentit, la jutgessa ho té ben clar: la responsabilitat que es pugui derivar de la manca de reacció durant les hores més sensibles recau en primer lloc sobre el govern valencià, que és qui té atorgades les competències en matèria d’emergències. El Partit Popular s’entossudeix a mantenir la via política en punt mort, sense destituir o exigir la dimissió d’un Mazón incapaç de justificar de manera acceptable la seva absència en les hores decisives del dia dels fets. Però cada dia que passa la situació és més insostenible i les enquestes ja acrediten que l’esperpent ofert per Mazón i companyia està passant factura a les expectatives electorals del PP. Mentrestant, ja s’han anunciat recursos per tal que s’ampliï el nombre de persones investigades de cara a depurar a fons totes les actuacions inadequades, la manca de decisions oportunes o el caràcter equívoc de l’alerta quan finalment es va donar. La memòria dels morts i el dolor dels familiars així ho exigeix.