Doncs no, no són menes

Tenir cri­a­tu­res que encara recla­men hores de parc és una opor­tu­ni­tat magnífica per ficar l’olfacte en con­ver­ses ali­e­nes que sovint són un bon termòmetre de la tem­pe­ra­tura social del país. Sense anar gaire lluny, l’altre dia feia veure que em matava l’avor­ri­ment men­tre apro­fi­tava per escol­tar una dis­cussió entre qua­tre per­so­nes, pares i mares de mai­nada que cor­ria dar­rere d’una pilota. Bé, dir dis­cussió a aquell diàleg és errat, si per dis­cussió ente­nem dis­pa­ri­tat de cri­teri. Perquè allà el tema estre­lla era la notícia de la cui­da­dora que havia estat assas­si­nada per tres menors a Bada­joz i els dife­rents punts de vista bri­lla­ven per la seva absència: tots qua­tre adults, que es deuen comp­tar entre tantíssi­mes per­so­nes que des­co­nei­xen que més enllà d’un titu­lar sol haver-hi infor­mació sobre el tema, dona­ven per fet que els autors eren menors estran­gers no acom­pa­nyats, els bate­jats com a menes. Només havien neces­si­tat el binomi menors i crim per tenir clar, o claríssim, que el cas guar­dava relació amb joves estran­gers ina­dap­tats. A par­tir d’aquesta con­clusió, poden ima­gi­nar la car­ran­de­lla de comen­ta­ris que vin­dria al dar­rere. Que si els de fora només venen a delin­quir, que si fan molta por, que si no se’ls hau­ria ni de per­me­tre posar els peus a ter­ri­tori espa­nyol... En un moment donat, i un cop cons­ta­tat que el racisme i l’odi que alguns voci­fe­ren ja està escam­pat per tot arreu i que s’ha creat el caldo de cul­tiu neces­sari per encai­xar amb nor­ma­li­tat alguns dis­cur­sos, se’m va ocórrer alçar la veu per acla­rir-los que, en el cas que comen­ta­ven, els autors eren per­so­nes amb un DNI com el seu. “Segur?” “Seguríssim.” I vam girar full per començar a par­lar de com als seus fills els agra­dava el fut­bol. Tinc pocs dub­tes que si demà es repetís un cas com el de Bada­joz, que espe­rem que no, tots qua­tre repro­dui­rien el dis­curs d’ori­gen.