Els oblidats

Fa cinc anys estàvem tan­cats a casa resant, fins i tot els no cre­ients, per no con­ta­giar-nos, perquè no toqués la lote­ria mor­tal a ningú del nos­tre entorn i perquè el mal­son del coro­na­vi­rus s’acabés el més aviat pos­si­ble. A les vuit del ves­pre sortíem al balcó per aplau­dir els sani­ta­ris i la resta de tre­ba­lla­dors que lla­vors vam veure que eren impres­cin­di­bles perquè la soci­e­tat no s’enfonsés del tot. A pri­mera línia hi havia el per­so­nal dels hos­pi­tals, no només els de les bates blan­ques, també els que nete­ja­ven, tras­lla­da­ven, ali­men­ta­ven i orga­nit­za­ven. Dar­rere seu, els tre­ba­lla­dors essen­ci­als, una llista molt llarga no només amb poli­cies i mili­tars, també amb bom­bers, advo­cats, fun­ci­o­na­ris de pre­sons, tre­ba­lla­dors de super­mer­cats, trans­por­tis­tes, repar­ti­dors, far­macèutics, vete­ri­na­ris... i aquells en els quals tots dipo­sitàvem les nos­tres espe­ran­ces: els científics. A finals del 2020 van arri­bar les pri­me­res vacu­nes i poc després van començar les cam­pa­nyes de vacu­nació. Segons les esti­ma­ci­ons de l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut, a Europa les vacu­nes van evi­tar la mort de 1,6 mili­ons de per­so­nes. Ara bé, les vacu­nes, com qual­se­vol altre pro­ducte far­macèutic, no són com­ple­ta­ment innòcues (si ho fos­sin no ser­vi­ries per a res) i han tin­gut efec­tes adver­sos en una part dels vacu­nats. Tot­hom pot enten­dre que quan s’ha de fer un trac­ta­ment mèdic es valora l’equi­li­bri entre risc i bene­fici. I en aquesta balança, els que patei­xen els efec­tes adver­sos han sor­tit per­dent. Se’ls posa al mateix sac que els diagnos­ti­cats de covid per­sis­tent, però no és la mateixa situ­ació. De fet, alguns ni tan sols han pas­sat la malal­tia, però posar-se la vacuna els ha aca­bat per­ju­di­cant. Reconèixer la seva situ­ació no fa que menys­tin­guem els bene­fi­cis de la vacu­nació, no es tracta de ser pro­va­cu­nes o anti­va­cu­nes. El que cal és reconèixer la rea­li­tat d’aques­tes per­so­nes i no dei­xar-les de banda, encara que la majo­ria ja no hi vul­guem pen­sar, en la pandèmia. Que no se sen­tin menys­tin­gu­des sinó acom­pa­nya­des, que es reco­ne­gui la seva situ­ació i que es con­tinuï inves­ti­gant per millo­rar els seus símpto­mes. També s’hi van jugar la vida i ja ho hem obli­dat.