La Comissió Europea ha garantit que Repsol podrà disposar de 205 milions d’euros d’ajut si finalment materialitza un projecte de magatzem submarí de CO2 que té com a objectiu reduir les emissions de diòxid de carboni de la indústria situada en un radi de 150 quilòmetres al voltant del port de Tarragona, punt des d’on s’enviarien els gasos contaminants a través d’un conducte submarí. Les empreses que s’hi vulguen implicar, al seu torn, hauran de construir plantes de captació de CO2 i connectar-se al port tarragoní. S’estima que el magatzem, batejat amb el nom de TarraCO2–Storage, estarà situat a una cinquantena de quilòmetres tant de Tarragona com de la costa de l’Ebre, tot i que el punt d’injecció no s’ha concretat i pot modificar bastant esta equidistància atenent que la zona marítima on Repsol explorarà les possibilitats de guardar CO2 de forma definitiva té més de 70.000 hectàrees. En qualsevol cas, driblaria la zona protegida vinculada al delta de l’Ebre.

Repsol espera ara el permís estatal per a analitzar l’àrea submarina i es dona fins al 2028 per a decidir si el projecte és viable en tots els sentits i s’hi poden emmagatzemar 54 milions de tones de gasos contaminants injectades durant uns 25 anys.

Fins aquí, els fets i les xifres. A partir d’aquí, la lectura, les claus. El projecte beneficiarà indústries de gran consum d’energia com el ciment o la calç, els productes químics o la conversió de residus. El principal beneficiari seria el sector petroquímic de Tarragona, que milloraria la seua competitivitat, ja que si no pot reduir emissions contaminants, sí que podria evitar la seua propagació a l’atmosfera i, de retruc, que algunes empreses es deslocalitzen a la recerca de països de fora de la Unió Europea més tolerants amb la contaminació.

A continuació, les suspicàcies. Hi haurà un magatzem de CO2 davant de la costa de l’Ebre per a afavorir les indústries de Tarragona, tot i que també Cemex, a Alcanar, figura entre les hipotètiques beneficiàries? Un magatzem de gas prop de la costa de l’Ebre després del nyap històric del Castor? Les preguntes tenen un puntet de populisme, certament, però són inevitables, i en qualsevol cas Repsol haurà d’explicar bé el projecte per a obtenir el que s’anomena llicència social.

D’entrada, i malgrat que el risc mai és igual a zero, l’objectiu del TarraCO2 s’alinea amb la lluita contra l’escalfament global; la tecnologia està ja prou madura, amb una cinquantena de projectes en marxa arreu del món; Repsol coneix molt bé l’àrea perquè hi ha explotat durant dècades la plataforma Casablanca d’extracció de cru; el magatzem estarà molt més lluny de la costa que el Castor i els experts asseguren que res té a veure el comportament del CO2, ni la manera d’injectar-lo al subsol, amb el del gas natural. A més, s’injectarà el CO2 per a no traure’l més en un reservori sorrenc, segellat per dalt i per baix amb argila, quan el gas natural s’havia d’injectar en un reservori rocós i després extreure’l per a incorporar-lo a la xarxa d’Enagas.