El jazz ens farà lliures
A propòsit d’un documental que ha trepitjat la catifa vermella dels Oscar i que remou els budells i les emocions de qualsevol consciència mínimament compromesa, aquesta setmana es passeja per les comarques de Girona un legítim hereu d’aquells protagonistes que van fer ús del seu art en defensa de la llibertat i la dignitat humanes. Banda Sonora per a un cop d’estat és el títol de la pel·lícula en qüestió, en què el seu director, Johan Grimonprez, exposa l’activisme musical de dos grans del jazz com han estat el baterista Max Roach i la cantant Abbey Lincoln quan l’any 1961 van assaltar el Consell de Seguretat de les Nacions Unides en protesta per l’assassinat del polític i líder congolès Patrice Lumumba. Més enllà de la impecable qualitat del llargmetratge, tant visual com sonora, i d’aportar un material d’arxiu audiovisual joiosament revelador, el film relata amb acurat detall un dels episodis més determinants de l’anomenada guerra freda. I de la mateixa manera que l’expressió del jazz actua com a revulsiu contestatari davant els excessos del poder establert, no amaga com és el mateix poder que prèviament havia fet ús d’aquesta mateixa tendència musical per enfortir el múscul del neocolonialisme ideològic i cultural. Com a transmissor del llegat d’aquells homes i dones que van convertir l’essència del jazz en magnífic exponent per a la lluita pels drets civils, el pianista i compositor vallesà Albert Marquès ofereix aquests dies la seva particular visió de la jugada. En primer lloc demà, dijous, a la sala El Torín d’Olot a través de la proposta Freedom First. Una translació a l’escenari del seu indispensable llibre El jazz suena en el corredor de la muerte, amb el qual ha aconseguit que es revisi el cas d’un pres després de trenta anys esperant que s’executi la seva condemna. I l’altra data gironina serà aquest dissabte al teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà, on actuarà amb el flamant trio que ha concebut a Nova York –on resideix des de fa més de deu anys– i a través del qual ha aconseguit posar en connexió els anhels del present amb l’idealisme dels antics brigadistes, així com airejar la porositat d’una música, el jazz, que si encara provoca temor o rebuig és precisament perquè porta dins una càrrega d’insuportable llibertat.
