El dia que deixem de buscar bocs expiatoris (immigrants, refugiats, indigents, minories ètniques i nacionals i un llarg etcètera de dissortats) a qui fer pagar els mals de la societat no és més a prop que ahir. La recerca més malèvola i, tanmateix, més universal és la que té una víctima o víctimes al nostre punt de mira. Busquem culpables per trobar enemics. La necessitat de carregar els neulers per un o altre mal i desgràcia que no volem ni creiem nostres és tan inveterada com el desig de fer colla, mai d’imprevist. Ni que posem Déu per testimoni que d’ara endavant obrarem sempre bé, demà serà el dia mai no vist.