Qui sap si és la tan cobejada audiència. Però quan toquen les 12 del migdia l’emissora pública catalana ha inventat un programa que ja és a les inefables cadenes espanyoles. Li han posat de nom Que no surti d’aquí. I així unes aprenents de periodistes intenten furgar en la vida d’algú que ells diuen que és famós o famosa. I la Juliana Canet i companyia ens parlen d’una munió de xafarderies. Sempre en català –tan mal parlat com saben–, però amb l’estil de qualsevol cadena espanyola.

Si ja l’entenem, el castellà! Per fer programes d’aquests a la nostra ràdio, ja podem posar la inefable TVE i el Corazón d’en Jordi González.

Catalunya Ràdio, i també TV3, (que era la nostra) no pot caure a la trampa espanyola de fer un programa tan xaró i tan lluny de la nostra manera de fer ràdio i televisió. Això és per a ells. Això s’ho han de coure i menjar ells. Nosaltres no podem fer un programa d’aquesta mena. Nosaltres no podem caure tan baix. Qui dirigeix avui la Televisió de Catalunya per caure tan baix!