Rosa Dambo

A mitjans dels anys 90 vaig entrevistar Rosa Díez per a l’AVUI ens uns moments en què l’activitat d’ETA estava en ple apogeu, és a dir, que els comandos de l’organització terrorista es trobaven plenament operatius, ben armats i finançats, i el seu suport social i polític era força més sòlid que l’actual.

En aquells moments, Díez era consellera del govern basc que presidia José Antonio Ardanza en coalició amb el PSE-EE, i va ser capaç, malgrat el clima que es vivia a Euskadi, de promocionar els atractius turístics d’aquell país amb un lema que segur que molts de vostès deuen recordar: Ven y cuéntalo. Una campanya valenta, com la seva promotora, que va funcionar i ha continuat funcionant: cada cop més gent visita Euskadi.

En aquells temps, Díez defensava l’entesa amb el PNB i el diàleg amb el que llavors s’anomenava el mundo de ETA per aconseguir la pau. Però ara, Díez s’ha divorciat del PSOE després de 30 anys per abraçar la causa del patrioterisme espanyolista contra la “dictadura nacionalista” i liderar el partit que impulsen Savater i altres intel·lectuals progressistes de la plataforma Basta Ya. Està per veure si tindrà èxit entre l’electorat socialista més “nacional” o si s’haurà de conformar a esgarrapar alguns milers de vots al PP, com espera la direcció del PSOE.

En tot cas, Zapatero, torna a comptar amb Bono, i ja espanyoleja a marxes forçades amb distintius ministerials unificats –Gobierno de España– i lleis per fomentar la cohesió “social” a tot el territori estatal que trepitgen a dojo competències autonòmiques. Però sap greu. Com creia Díez fa 10 anys, crec que sense una entesa entre el nacionalisme democràtic basc i el socialisme que no ha de tenir por al que lliurement decideixin els bascos, la pau serà impossible. Tants anys fent de Rosa Díez per fer ara de Rosa Dambo (renea).