Com és sabut, la festa de la Pasqua depèn de la lluna. El Concili de Nicea decidí que la Pasqua fos celebrada el diumenge següent al pleniluni successiu de l’equinocci de primavera, que és el 21 de març, de manera que la festa pot caure entre el 22 de març i el 25 d’abril. Enguany, doncs, s’escau en una de les dates més tardanes del període. Tractant-se d’una festivitat mòbil, el calendari litúrgic no resulta pas senzill.

No deixa de ser curiós que, essent una festa d’exaltació, de resurrecció, la Pasqua no estigui relacionada amb el sol, sinó amb la lluna. El sol té una dimensió simbòlica vital que, a primera vista, és molt adient amb la Pasqua, però ens ho sembla perquè hem oblidat la importància històrica del calendari lunar, que no tan sols era el calendari jueu segons el qual es dataven els fets, sinó el calendari pagès. I la Pasqua originària era una festa pastoral, que consistia en el sacrifici ritual d’un anyell.

No resisteixo la temptació de compensar la “literatura pasqual” amb un text que, al meu entendre, és un exemple insuperable de la capacitat humana d’“inventiva complicatòria”, si se’m permet l’expressió. Es tracta de quin càlcul cal fer per a trobar la data de la Pasqua un any determinat. Us prego que llegiu l’explicació com si fos un poema:

Hom determina primerament el retard “r” de la lluna plena respecte al 21 de març, el qual és la resta de dividir l’expressió 19(m) 19+15+A per 30, en la qual el valor de (m)19 és la resta de dividir el número de l’any considerat “m” per 19, i el valor d’A és zero quan hom fa el càlcul per als anys del calendari julià, mentre que per als anys del calendari gregorià és igual a la resta de dividir per 30 l’expressió [c-(c/4)]-[c-(k/3)], on el valor de “c” és el quocient enter de dividir l’any considerat per 100, i “k” val zero fins a l’any 4199, mentre que val (c-17)/25 a partir d’aquesta data.

Una vegada conegut “r”, hom defineix un altre número “R” que val r-1 si r=29 o r=28 i (m)19 més que 10, mentre que en els altres casos R=r.

A partir de R hom determina encara un altre número J, el qual és la resta de dividir m+(m/4)+R+B per 7, B essent igual a zero per a les dates del calendari julià, mentre que per a les del gregorià és el resultat de dividir per 7 l’expressió (2-c)+[c+(c/4)].

Finalment, hom arriba a la conclusió que si R-J és igual a 3 o menys 3, la Pasqua cau al mes de març, i el dia és donat per l’expressió P=28+(R-J), mentre que si R-J és superior a 3, la Pasqua serà a l’abril, i el dia serà P=R-J-3.

És fantàstic! I si heu estat capaços d’arribar fins aquí, no us faci cap por la “mona”: la podreu digerir perfectament.