Victòria històrica per a la llengua

Cal dir-ho clara­ment i de manera ben con­tun­dent: el PP i Vox volien arra­co­nar el valencià a l’edu­cació i el tret els ha eixit per la culata. És així, per molt que ara vul­guen ama­gar-ho. Quan varen arri­bar al poder, en 2023, el pri­mer que varen fer va ser començar la cen­sura i els atacs a les enti­tats valen­ci­a­nis­tes i les publi­ca­ci­ons en valencià. Cama­cuc, per exem­ple, una revista infan­til amb unes qua­tre dècades de tra­jectòria, cul­pa­ble del crim de lesa pàtria de fer que els xiquets valen­ci­ans lle­gis­sen històries en la llen­gua pròpia, va ser reti­rada de diver­ses bibli­o­te­ques muni­ci­pals amb governs del PP i Vox.

Així mateix, el PP i Vox també denun­ci­a­ven la impo­sició del “model català” en l’edu­cació i varen esta­blir el seu com­promís de posar-hi fi. El model català, sí. Tot i que, durant els anys de PSOE i Com­promís al govern de la Gene­ra­li­tat, el valencià havia patit un retrocés en l’ense­nya­ment, ja que l’eli­mi­nació del sis­tema de línies per un model de tri­lingüisme —que no se n’anava gaire del que Ciu­da­da­nos pro­po­sava per a Cata­lu­nya— va tin­dre aquest efecte nefast, la dreta espa­nyo­lista, com d’habi­tud, obvi­ava la rea­li­tat en bene­fici d’un dis­curs d’odi que podríem qua­li­fi­car per­fec­ta­ment de deliri para­noic. Al País Valencià, segons el seu relat, s’hi hau­ria impo­sat la “immersió lingüística obli­gatòria” en català i el cas­tellà hi esta­ria per­se­guit i quasi expul­sat de l’ense­nya­ment.

A par­tir d’aquest relat, però, el PP i Vox varen posar en marxa una reforma que varen bate­jar de “lli­ber­tat edu­ca­tiva” i que tenia com a base la cele­bració d’una con­sulta a les famílies perquè tri­as­sen la llen­gua vehi­cu­lar de l’edu­cació dels fills. En rea­li­tat, això ha pas­sat sem­pre, ací, al País Valencià, el que can­vi­ava ara era la meto­do­lo­gia, però això és un altre debat. El PP i Vox, no obs­tant això, pen­sa­ven que, a cavall del seu dis­curs d’odi i tenint en compte la soci­o­lingüística del país, podrien arra­sar la tria del valencià en l’ense­nya­ment i fer-lo retro­ce­dir a una situ­ació pre­au­tonòmica.

No ha sigut el cas. Ans al con­trari. El valencià en l’ense­nya­ment patirà un retrocés, sí, però no major ni pit­jor del que havia patit amb l’eli­mi­nació del sis­tema de línies. I, sobre­tot, serà així perquè la con­sulta, òbvi­a­ment, tenia trampa: no es votava entre valencià i cas­tellà, sinó entre cas­tellà o més cas­tellà. Les famílies que han triat valencià tin­dran, com a màxim, la mei­tat de les assig­na­tu­res en la llen­gua pròpia —una miqueta més en infan­til i primària.

Ara bé, el resul­tat de la con­sulta ha sigut que les famílies han reac­ci­o­nat a la “impo­sició del valencià” votant-lo majo­ritària­ment en el con­junt del país; més encara si es compta només la part valen­ci­a­no­par­lant, i molt més encara si, d’aquesta, només es foca­litza el sis­tema públic. Per a fer-se’n una idea, de la victòria, a l’únic muni­cipi valencià amb alcal­dia de Vox —Nàquera—, el valencià ha gua­nyat amb el 65% de les pre­ferències. Es tracta d’una victòria històrica, no havíem tin­gut mai un resul­tat així. El PP i Vox, que des­co­nei­xen pro­fun­da­ment aquest país, ens han mar­cat, invo­luntària­ment, el camí que hem de seguir. El País Valencià és —encara— molt més valencià i vol molt més valencià del que poden accep­tar. Fem-ho val­dre!