De la competitivitat a la seguretat i defensa

Estem en un món con­vuls, espe­ci­al­ment des de l’arri­bada de Trump al poder que sac­seja l’ordre mun­dial sor­git de la II Guerra Mun­dial, tren­cant l’aliança amb la UE, reha­bi­li­tant Putin i Rússia i posant con­tra les cor­des estats occi­den­tals com el Canadà o Mèxic amb aran­zels que també aplica a la Xina. Tot ple­gat pot por­tar a una guerra comer­cial nega­tiva per a tot­hom, i a la UE a plan­te­jar-se seri­o­sa­ment can­viar els objec­tius pre­vis­tos per als cinc anys pro­pers, en què apos­tava per acon­se­guir l’auto­no­mia estratègica i ser auto­su­fi­ci­ents en pro­duc­tes bàsics per a la ciu­ta­da­nia i per a les empre­ses. Tot s’ha pre­ci­pi­tat i la UE, que tenia els ulls posats a millo­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat i l’eficiència, ha pas­sat a con­cen­trar-se en la defensa i per extensió en la segu­re­tat. Des­ple­garà fins a 800.000 mili­ons d’euros (150.000 de fons comu­ni­ta­ris oferts als estats a bon preu i 650.000 dels matei­xos estats amb avan­tat­ges fis­cals) per rear­mar-se i fer front al suport a Ucraïna i també a la pròpia defensa, davant el desis­ti­ment dels EUA. Tot està deta­llat en el lli­bre blanc sobre la defensa de la UE pre­sen­tat recent­ment. Abans de gas­tar per gas­tar, faria bé la UE d’ana­lit­zar les man­can­ces dels 27 exèrcits dels estats mem­bres i de cer­car siner­gies i objec­tius comuns, amb la fina­li­tat de ser efi­ci­ent en la des­pesa en defensa i també a qui es com­pra, poten­ci­ant les empre­ses euro­pees del ram. Es tracta no tant de gas­tar més, sinó de gas­tar millor i con­sen­su­a­da­ment. De fet, la des­pesa en defensa dels estats de la UE el 2024 va ser de 378.000 mili­ons de dòlars, supe­rior (segons SIPRI, 2023) a la de la Xina (296.000 mili­ons) o Rússia (109.000 mili­ons) i molt infe­rior a la dels EUA (916.000 mili­ons). Veu­rem què hi diu la ciu­ta­da­nia; de moment la UE ha optat per la dita romana de si vols pau pre­para’t per a la guerra, en el sen­tit de ser forts per garan­tir l’estat del benes­tar, la lli­ber­tat i segu­re­tat de la ciu­ta­da­nia euro­pea i de ser un refe­rent de democràcia per a la resta del món.