Àlvar d’Orriols i de la vila

A la vila de Gràcia li ha tocat la lote­ria. Sense bus­car-ho, aquest barri de la capi­tal del país amb iden­ti­tat pròpia acaba de gua­nyar un nom que hau­ria d’adqui­rir la cate­go­ria d’heroi naci­o­nal gra­ci­enc, orgull patri. El per­so­natge en qüestió és el dra­ma­turg, com­po­si­tor, il·lus­tra­dor, escul­tor i també poeta nas­cut “en aquesta vila” l’1 de gener de 1894, Àlvar d’Orri­ols i Llet­get. Es tracta de l’autor de Les fogue­res del Pertús, el text més impres­si­o­nant escrit sobre el procés d’èxode dels repu­bli­cana l’hivern de 1939. A Orri­ols la ciu­tat de Bar­ce­lona li té com­promès un home­natge que s’ha demo­rat massa en el temps i que ara, en un apas­si­o­nant gir de guió, és més a prop que mai de fer-se rea­li­tat. Serà un home­natge meres­cut, dels de veri­tat, i serà a la vila de Gràcia a qui li tocarà fer justícia.

Dar­rere d’aquesta història hi ha l’edi­tor Car­les Gorbs, que ja va tenir l’encert de publi­car Les fogue­res en la seva versió cata­lana i que des de fa anys tre­ba­lla incan­sa­ble­ment per fer que la filla d’Orri­ols, Mer­ce­di­tas, vegi fet rea­li­tat el reco­nei­xe­ment públic al seu pare. I vet aquí que tot estava pre­vist i acor­dat perquè el dis­tricte de l’Eixam­ple fes efec­tiu l’acord muni­ci­pal per posar una placa de record al dra­ma­turg a la casa on aquest va néixer, el número 53 del pas­seig de Gràcia, edi­fici del popu­lar Bule­vard Rosa, quan Gorbs es va plan­te­jar el dubte de si real­ment la nume­ració actual del car­rer és la mateixa que hi havia a finals del segle XIX, quan Orri­ols va néixer. I l’ins­tint de Gorbs va la va encer­tar: aquell no era el lloc.

La mosca que va picar la curi­o­si­tat de l’edi­tor era la referència a la casa de la Mar­quesa que es fa cons­tar en la par­tida de nai­xe­ment d’Orri­ols i de la qual no havia sen­tit a par­lar mai. Gorbs va con­tac­tar amb per­so­nes conei­xe­do­res de la història de la ciu­tat, i del pas­seig, com el cro­nista Lluís Per­ma­nyer, però ningú li sabia donar notícia d’aquesta casa, i encara menys vin­cu­lada a la ubi­cació del Bule­vard Rosa.

La res­posta a l’enigma era a l’Arxiu Con­tem­po­rani de Bar­ce­lona i en la perícia del seu res­pon­sa­ble, que quan Gorbs s’hi va posar en con­tacte li va dema­nar que li passés la par­tida de nai­xe­ment, i en aquest docu­ment s’hi diu de forma clara que “aquest nen va néixer al pas­seig de Gràcia d’aquesta vila número cin­quanta-tres, segon (casa de la Mar­quesa)”. L’expressió d’“aquesta vila”, remet de forma inequívoca a Gràcia, muni­cipi inde­pen­dent fins al 1897 amb un terme que arri­bava fins a l’altura del car­rer Pro­vença, i la referència a la casa de la Mar­quesa cor­res­pon a la finca que hi havia a la part alta dels Jar­di­nets, fent xamfrà amb Sèneca, en un solar ocu­pat avui per un edi­fici modern d’ofi­ci­nes de la Gene­ra­li­tat. La casa va ser un encla­va­ment històric que el 1856 va ser esce­nari tràgic d’un aixe­ca­ment popu­lar que hi va haver a la ciu­tat i que va aca­bar amb la mort d’uns mili­tars, l’incendi del lloc i la represàlia poste­rior de l’exèrcit afu­se­llant 17 revol­tats en aquell mateix indret.

Gorbs és ara un home feliç perquè ha pogut loca­lit­zar amb exac­ti­tud el lloc on va néixer Orri­ols i on s’haurà de posar la placa de reco­nei­xe­ment. Ho serà més quan la burocràcia muni­ci­pal acce­leri i tras­passi l’expe­di­ent del dis­tricte de l’Eixam­ple al de Gràcia, que és el que haurà d’assu­mir l’orga­nit­zació de l’acte. Que s’afa­nyin, els 90 anys de la Mer­ce­di­tas no poden espe­rar.