Votin i callin

Si per You­Tube miren el debat elec­to­ral amb els pre­si­den­ci­a­bles a l’Ate­neu Bar­ce­lonès (Sra. Pas­sola i Sr. Casas­ses) del dia 18 de març, veu­ran que, en temps afe­git, un dels socis (invi­si­ble i pràcti­ca­ment inau­di­ble) demana si pot inter­ve­nir. Res­posta de la senyora mode­ra­dora: “Temo que no.” I afe­geix: “Podran inter­ve­nir amb les seves vota­ci­ons.” Com que les llis­tes són ober­tes (com hau­rien de ser sem­pre en una ver­ta­dera democràcia) faré una votació de pro­testa sense recórrer al vot nul o en blanc (escric això la mati­nada del 20 de març, unes hores abans de les vota­ci­ons). Votaré el pre­si­dent d’una de les can­di­da­tu­res i tots els altres de la can­di­da­tura opo­sada. De totes mane­res, veient els aplau­di­ments finals d’un dels can­di­dats, la cosa és clara: feli­ci­tats, Sra. Pas­sola. I no espanti tant.