Miratge o realitat?

La bai­xada en l’ús del català és tan greu arreu dels Països Cata­lans que costa tro­bar dades espe­rançado­res. Per això, quan algun indi­ca­dor és posi­tiu, el dis­curs a favor de la llen­gua pròpia adqui­reix un to opti­mista que ens ajuda a pen­sar que no tot està per­dut. Un sen­ti­ment així pla­nava dime­cres a la bibli­o­teca Pilarín Bayés, on l’Ajun­ta­ment de Vic, el Con­sorci per a la Nor­ma­lit­zació Lingüística i la Gene­ra­li­tat van pre­sen­tar l’estudi Ofer­cat al muni­cipi i la nova marca de les cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació que es con­creta en el lema Defen­sar la llen­gua, esti­mar el país.

El tre­ball es basa en 421 obser­va­ci­ons al comerç de la capi­tal d’Osona en vuit rutes al car­rer i en una gran superfície l’octu­bre del 2024. Segons l’índex Ofer­cat, els comerços de Vic obte­nen 74 punts sobre 100 en la presència del català als rètols iden­ti­fi­ca­tius; 89 punts, en els rètols infor­ma­tius; 81, en l’ús del català dels boti­guers per salu­dar els cli­ents, i 88, per la seva dis­po­ni­bi­li­tat per interac­tuar en aquesta llen­gua amb els com­pra­dors. Si bé, tret de la reto­lació infor­ma­tiva, totes aques­tes dades glo­bals han bai­xat res­pecte de fa sis anys, des­taca que un 42% dels comer­ci­ants no nas­cuts a Cata­lu­nya salu­den en català de forma espontània quan entra un cli­ent i un 53% (segons el mateix índex) tenen dis­po­ni­bi­li­tat lingüística, si el com­pra­dor els parla en català. Aques­tes dues últi­mes xifres s’han dis­pa­rat a favor del català: 35 punts a l’alça en el pri­mer cas i 23 en el segon. Si mirem només els nas­cuts fora de l’Estat, el 31% salu­den en català. Una puja que Car­les de Ros­selló, del Con­sorci de Nor­ma­lit­zació, va qua­li­fi­car “de salt fantàstic, impor­tantíssim, que demos­tra que a Vic s’ha fet molta feina”. Amb una eufòria sem­blant, la regi­dora de Cul­tura, Bet Pie­lla (Junts), va con­fes­sar la seva “sor­presa” tenint en compte que la per­cepció és que el català perd visi­bi­li­tat.

Pie­lla va subrat­llar que els obser­va­dors són anònims, sense que els vene­dors puguin sos­pi­tar que fan un estudi. Tot i que no qüesti­ono la vera­ci­tat del tre­ball, em pre­gunto si la lec­tura de les dades té una part de miratge o d’il·lusió. El mètode em genera dub­tes perquè en mol­tes pobla­ci­ons de Cata­lu­nya exis­tei­xen esta­bli­ments (car­nis­se­ries, per­ru­que­ries) regen­tats per immi­grants que només tenen cli­ents immi­grants i que si hi entra un cata­la­no­par­lant, aviat és reco­ne­gut.

En qual­se­vol cas, aplau­deixo la noble cam­pa­nya d’esta­bli­ments com­pro­me­sos impul­sada pel Cen­tre de Nor­ma­lit­zació Lingüística. A Vic, van mos­trar-nos un vídeo d’un bar­ber indi adhe­rit a la ini­ci­a­tiva que aprèn el català. La gra­vació simula una situ­ació quo­ti­di­ana. Em va estra­nyar, això sí!, que la cli­enta cata­la­no­par­lant usi mala­ment l’idi­oma en un vídeo revi­sat pel Con­sorci, quan demana que vol “tallar-se el cabell” (en sin­gu­lar) ja que en català cal dir-ho en plu­ral (els cabells). Vaig posar-me, en canvi, més con­tent en escol­tar l’immi­grant. Tot i que s’expressa amb difi­cul­tats, fa el plu­ral cor­recte des de l’inici del diàleg.