Miratge o realitat?

La baixada en l’ús del català és tan greu arreu dels Països Catalans que costa trobar dades esperançadores. Per això, quan algun indicador és positiu, el discurs a favor de la llengua pròpia adquireix un to optimista que ens ajuda a pensar que no tot està perdut. Un sentiment així planava dimecres a la biblioteca Pilarín Bayés, on l’Ajuntament de Vic, el Consorci per a la Normalització Lingüística i la Generalitat van presentar l’estudi Ofercat al municipi i la nova marca de les campanyes de sensibilització que es concreta en el lema Defensar la llengua, estimar el país.

El treball es basa en 421 observacions al comerç de la capital d’Osona en vuit rutes al carrer i en una gran superfície l’octubre del 2024. Segons l’índex Ofercat, els comerços de Vic obtenen 74 punts sobre 100 en la presència del català als rètols identificatius; 89 punts, en els rètols informatius; 81, en l’ús del català dels botiguers per saludar els clients, i 88, per la seva disponibilitat per interactuar en aquesta llengua amb els compradors. Si bé, tret de la retolació informativa, totes aquestes dades globals han baixat respecte de fa sis anys, destaca que un 42% dels comerciants no nascuts a Catalunya saluden en català de forma espontània quan entra un client i un 53% (segons el mateix índex) tenen disponibilitat lingüística, si el comprador els parla en català. Aquestes dues últimes xifres s’han disparat a favor del català: 35 punts a l’alça en el primer cas i 23 en el segon. Si mirem només els nascuts fora de l’Estat, el 31% saluden en català. Una puja que Carles de Rosselló, del Consorci de Normalització, va qualificar “de salt fantàstic, importantíssim, que demostra que a Vic s’ha fet molta feina”. Amb una eufòria semblant, la regidora de Cultura, Bet Piella (Junts), va confessar la seva “sorpresa” tenint en compte que la percepció és que el català perd visibilitat.

Piella va subratllar que els observadors són anònims, sense que els venedors puguin sospitar que fan un estudi. Tot i que no qüestiono la veracitat del treball, em pregunto si la lectura de les dades té una part de miratge o d’il·lusió. El mètode em genera dubtes perquè en moltes poblacions de Catalunya existeixen establiments (carnisseries, perruqueries) regentats per immigrants que només tenen clients immigrants i que si hi entra un catalanoparlant, aviat és reconegut.

En qualsevol cas, aplaudeixo la noble campanya d’establiments compromesos impulsada pel Centre de Normalització Lingüística. A Vic, van mostrar-nos un vídeo d’un barber indi adherit a la iniciativa que aprèn el català. La gravació simula una situació quotidiana. Em va estranyar, això sí!, que la clienta catalanoparlant usi malament l’idioma en un vídeo revisat pel Consorci, quan demana que vol “tallar-se el cabell” (en singular) ja que en català cal dir-ho en plural (els cabells). Vaig posar-me, en canvi, més content en escoltar l’immigrant. Tot i que s’expressa amb dificultats, fa el plural correcte des de l’inici del diàleg.