Renfe sona a “res a fer”

Quin con­trast! Un país com el nos­tre amb capa­ci­tat per pro­moure grans esde­ve­ni­ments mun­di­als com ara el Mobile World Con­gress dis­posa, per con­tra, d’una xarxa fer­roviària obso­leta per manca d’inver­si­ons i man­te­ni­ment. Com més va, més es repe­tei­xen les ava­ries, les quals supo­sen una greu afec­tació en els movi­ments de la ciu­ta­da­nia, sobre­tot pel que fa a l’àmbit labo­ral, cosa que econòmica­ment reper­cu­teix en una més que esti­ma­ble pèrdua d’hores de tre­ball.

Aquí, per com­pa­ració, ofe­rim dues imat­ges: les actu­a­ci­ons pro­mo­gu­des per les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons són com­pa­ra­bles, afor­tu­na­da­ment, amb les dels estàndards euro­peus, men­tre que la xarxa fer­roviària esta­blerta a Cata­lu­nya, de com­petència esta­tal (Renfe), ara és ja ter­cer­mun­dista. Com més va, pit­jor, per falta d’inver­si­ons, perquè, com a auto­no­mia perifèrica, és més que clar que ens podem con­si­de­rar desa­te­sos pel govern de l’Estat.

Si la pressió que fa la Gene­ra­li­tat no és sufi­ci­ent, caldrà que esta­ments públics que tenen un pes en la nos­tra eco­no­mia, com per exem­ple la Patro­nal i l’empre­sa­riat, hi inter­vin­guin i alcin la veu, perquè com a comu­ni­tat ens sen­tim menys­tin­guts pel govern esta­tal.