Aigua, fins quan?

Quan fal­ten només qua­tre dies perquè acabi el mes, es pot afir­mar, amb les dades reco­lli­des pels apa­rells mete­o­rològics dis­tribuïts arreu del país, que aquest març ha estat el més plujós des que es tenen regis­tres. Els rui­xats han estat cons­tants durant 18 dies. L’aigua que ha cai­gut del cel ha aju­dat a omplir les capçale­res dels rius i a situar molts embas­sa­ments en una situ­ació immi­llo­ra­ble; en alguns casos fins i tot han asso­lit nivells històrics. Aquest epi­sodi llarg i abundós de plu­ges és espe­ci­al­ment bene­ficiós per a àmbits que han estat més cas­ti­gats per la sequera, com ara la page­sia. I el govern català ha començat a rebai­xar algu­nes res­tric­ci­ons allà on havien estat més dures, com a la comarca de l’Alt Empordà. Hi ha motius per a l’ale­gria però ha de ser con­tin­guda. No podem obli­dar que per tro­bar unes cir­cumstàncies sem­blants ens hem de remun­tar cinc anys enrere, al tem­po­ral del Glòria. I així, hau­rem de fer ús de les reser­ves actu­als els pròxims cinc anys? La incer­tesa sobre aquesta situ­ació de bonança és total però en canvi sí que sabem el pati­ment d’alguns sec­tors i ter­ri­to­ris en aquest tra­ves­sia pel desert. Admi­nis­tra­ci­ons i ciu­ta­dans hem de con­ti­nuar amb les polítiques d’estalvi i no mal­ba­ra­tar aquest bé pre­uat que tan aviat hi és com es troba a fal­tar.