La bogeria de les armes

A l’Agenda Lla­ti­no­a­me­ri­cana Mun­dial, l’any 2016 Luis Infanti va escriure un extra­or­di­nari arti­cle amb el títol “Decla­rem il·legal la pobresa” i deia que decla­rar il·legal la pobresa és un impe­ra­tiu, una exigència, no pas un “bon desig”, i si en altres èpoques es va acon­se­guir decla­rar il·legal l’escla­vi­tud, avui decla­rem il·legal la pobresa. És pos­si­ble pobresa zero? Només serà pos­si­ble amb un canvi de model econòmic i social ori­en­tat a la justícia glo­bal. No es pot tole­rar que l’1% de la població mun­dial s’hagi apro­piat més rique­ses que el 99% res­tant. La injustícia és l’arrel de la violència, en canvi la pau és el fruit de la justícia. Men­tre els nos­tres governs s’entre­nen per fer la guerra, milers de per­so­nes refu­gi­a­des fugen de les guer­res. No entenc que davant l’anunci d’aug­men­tar la des­pesa mili­tar en detri­ment de la des­pesa social (salut, edu­cació, sani­tat, pen­si­ons…) no es pro­du­eixi una revolta. No em puc creure que les per­so­nes esti­guin a favor de la desi­gual­tat, de la cursa d’arma­ment i de la guerra, davant de tants con­flic­tes bèl·lics que estan cau­sant des­trucció, morts, frag­men­tació social, pobresa, fam, pati­ment, des­trucció de la natu­ra­lesa, etcètera. Els pobles mai hi gua­nyen, en les guer­res. Guar­dar silenci o ple­gar els braços davant l’aug­ment de la des­pesa mili­tar i de les guer­res, no ens con­ver­teix en còmpli­ces? Davant la nor­ma­lit­zació de la guerra, cul­tura de pau i eli­mi­nació de les bret­xes de les desi­gual­tats de tot tipus.