L’avaria Bustos

L’exal­calde de Saba­dell durant 14 anys, el soci­a­lista Manuel Bus­tos, va con­ce­dir dimarts pas­sat una entre­vista al peri­o­dista Ricard Ustrell –també saba­de­llenc– a El matí de Cata­lu­nya Ràdio perquè, segons va dir, no volia man­te­nir més el silenci després de trans­cen­dir que s’havia reu­nit amb l’exco­mis­sari José Manuel Villa­rejo per dema­nar-li infor­mació de l’ope­ració Cata­lu­nya, con­cre­ta­ment d’Artur Mas i de Carme For­ca­dell, dels quals l’exal­calde va asse­gu­rar no haver dit res dolent. Bus­tos va ser un dels impu­tats pel cas Mer­curi, divi­dit en mol­tes peces, de les quals en algu­nes ha estat absolt i n’ha que­dat exclòs de la prin­ci­pal amb 22 impli­cats per sub­orn, tràfic d’influències, nego­ci­a­ci­ons i acti­vi­tats pro­hi­bi­des a fun­ci­o­na­ris, blan­queig de capi­tals i cor­rupció en nego­cis, entre ells de l’exre­gi­dor del PP Jordi Sori­ano. En té d’altres amb judi­cis pen­dents –el més pro­per per ser acu­sat de mal­ver­sació a la Fede­ració de Muni­ci­pis, de la qual va ser pre­si­dent–, i va ingres­sar a la presó tres anys per tràfic d’influències per haver dema­nat a la Poli­cia Muni­ci­pal que tragués mul­tes a fami­li­ars, i perquè l’Ajun­ta­ment de Mont­cada i Rei­xac col·loqués una per­sona de con­fiança. Així està el pano­rama, molt resu­mi­da­ment, i va asse­gu­rar que té clar que tor­narà a entrar a Lle­do­ners, man­te­nint que mai s’ha embut­xa­cat diners de l’erari públic, que és víctima d’una “ope­ració política i judi­cial” i de les “cla­ve­gue­res de l’Estat i de Cata­lu­nya [després va rec­ti­fi­car per dir que d’algun res­pon­sa­ble poli­cial i de per­so­nes amb res­pon­sa­bi­li­tat política sense voler dir noms]”. De fet, l’esquer de Villa­rejo per reu­nir-se amb ell va ser bus­car una solució perquè “sabem què t’han fet a tu, i és una ava­ria”.

L’entre­vista és llarga i ser­vi­dor pot sen­tir empa­tia amb el dur pati­ment per­so­nal i fami­liar que exposa, però no em deixa de sor­pren­dre que con­tinuï par­lant d’“errors que es con­ver­tei­xen [!?] en delicte i aca­ben en presó” sense assu­mir que la seva manera de fer que ell mateix defi­neix de “vehe­ment i fins i tot pre­po­tent” –ara sí que accepta defi­nir-la com a “estil Bus­tos”– no són l’únic motiu que el van dur a la presó. Segons sentències, va fer un ús inde­gut del seu càrrec, quan en teo­ria hau­ria de tenir un com­por­ta­ment imma­cu­lat i exem­pli­fi­cant. I qual­se­vol polític ho hau­ria de dur tatuat al cer­vell. Manté que és un càstig exces­siu, tot i res­pec­tar la justícia, i cal recor­dar, per exem­ple, que hi ha un raper, Pablo Hasél, con­dem­nat a sis anys per enal­ti­ment del ter­ro­risme i injúries con­tra la corona o que, per posar unes urnes, van dema­nar de 9 a 13 anys als líders del procés i bona part se la van pas­sar a la presó.

Cap intenció de fer un judici paral·lel perquè ni m’ha fet res direc­ta­ment –a banda d’algun esti­ra­bot per tre­ba­llar ales­ho­res per a un mitjà, El 9 Nou, amb qui estava ene­mis­tat– ni em cor­res­pon, però no entenc els motius que l’han por­tat ara a tren­car el silenci i no fer cas dels seus advo­cats com va reconèixer. L’entre­vista ha remo­gut casos com el del bar Bemba del 2003 o com tam­poc ell s’hi pen­sava a recórrer a la justícia, com el mateix Ustrell va patir quan tenia 17 anys. Ara ja dec for­mar part del grup dels que estan con­tra mi després de cons­ta­tar que man­te­nia la sentència: “No soc de gri­sos; blanc o negre.”