Articles
Morlán no fa miracles
La xarxa de Rodalies de Barcelona va tornar a viure ahir una jornada negra. El tercer esvoranc provocat per les obres del TGV sota les vies molt a prop de l’estació de Bellvitge i un tren avariat al Figaró, que va ser retirat després d’una hora i mitja d’espera, van servir per constatar, una vegada més, les gravíssimes deficiències infraestructurals d’un sistema que no podria esmenar ni la residència permanent de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, a Barcelona. Potser els mitjans de comunicació i l’opinió pública han anat acostumant-se a la normalitat de les anormalitats de Renfe, però, en tot cas, els que no s’hi han resignat han estat els usuaris que no tenen una altra opció. Ahir els afectats pels caos van tornar a repetir el rosari de protestes i retrets que ja s’ha fet habitual en estacions i andanes. La protesta és encara la seva única arma, perquè el sistema d’indemnitzacions que ha previst la companyia no compensa ni tan sols el disgust.
L’enèsima avaria va posar en evidència el paper galdós del secretari d’Estat d’Infraestructures. Des que Víctor Morlán va arribar a Barcelona amb la pretensió de prendre les regnes de la crisi i es va constituir, el 24 d’agost, el Centre Coordinador de l’Operatiu Ferroviari a Barcelona, els trens no han deixat de fallar. Vint avaries en 53 dies. El mateix mes d’agost la ministra Álvarez, víctima d’un rampell d’eufòria indocumentada, va anunciar que les coses canviarien a partir del 12 de setembre, data en què van acabar els treballs a les vies de Rodalies de l’Estació de Sants. Des d’aquell moment, però, la mitjana d’avaries ha estat d’una cada quatre dies.
Perquè el problema, per molt que el ministeri de Foment digui el contrari, no s’explica només amb les obres del TGV. Hi ha hagut massa anys de desinversió i desídia. L’únic punt d’orgull que han exhibit els treballadors de Rodalies va ser la convocatòria d’una vaga que n’impedís la transferència a la Generalitat. La incapacitat i la incompetència d’Adif i Renfe no han variat amb la presència de Morlán. I ahir les agres declaracions dels portaveus del govern i de l’Ajuntament de Barcelona anunciaven que els cent dies de gràcia han acabat. Què més poden fer Foment, Renfe i Adif? Demanar-ne cent més?
L’enèsima avaria va posar en evidència el paper galdós del secretari d’Estat d’Infraestructures. Des que Víctor Morlán va arribar a Barcelona amb la pretensió de prendre les regnes de la crisi i es va constituir, el 24 d’agost, el Centre Coordinador de l’Operatiu Ferroviari a Barcelona, els trens no han deixat de fallar. Vint avaries en 53 dies. El mateix mes d’agost la ministra Álvarez, víctima d’un rampell d’eufòria indocumentada, va anunciar que les coses canviarien a partir del 12 de setembre, data en què van acabar els treballs a les vies de Rodalies de l’Estació de Sants. Des d’aquell moment, però, la mitjana d’avaries ha estat d’una cada quatre dies.
Perquè el problema, per molt que el ministeri de Foment digui el contrari, no s’explica només amb les obres del TGV. Hi ha hagut massa anys de desinversió i desídia. L’únic punt d’orgull que han exhibit els treballadors de Rodalies va ser la convocatòria d’una vaga que n’impedís la transferència a la Generalitat. La incapacitat i la incompetència d’Adif i Renfe no han variat amb la presència de Morlán. I ahir les agres declaracions dels portaveus del govern i de l’Ajuntament de Barcelona anunciaven que els cent dies de gràcia han acabat. Què més poden fer Foment, Renfe i Adif? Demanar-ne cent més?
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.