La Casa Gran d'Artur Mas

Una hora i vint-i-set minuts de conferència. Quaranta-set folis i un repicó personal . Tot això és el que li va caldre a Artur Mas per refundar el catalanisme. Ho va fer convidant tothom a “la Casa Gran” en una sala que, paradoxalment, va quedar petita. A la pantalla, cap eslògan de CiU. En alguns moments –comptats– de la conferència, però, les consignes van sonar a míting i les invectives als rivals polítics hi eren sibil·linament col·locades.

Més enllà de les metàfores, una mica puerils, el discurs va ser valent i l’anàlisi dura. Artur Mas, des de l’oposició forçosa, aposta per la nació plena, per fer de Catalunya un país capdavanter i, sobretot, pel dret a decidir. Fa una clara crida a l’acció, més que a la reflexió, cap al sobiranisme. És una aposta de radicalitat democràtica que cal no menystenir i que va més enllà de les posicions de centre. Una reorientació del president de CiU que, segons com, pot fer que ERC senti envaït el seu espai o que Unió Democràtica se senti lleugerament incòmoda.

Com a invitació a la suma d’esforços la conferència de Mas va ser un exercici molt vàlid. Cal que no es quedi ni en les bones intencions, ni en un brindis al sol, ni que sigui només una nova manera d’obtenir pàgines de diaris per a una formació que veu com, des dels bancs de l’oposició, li costa més tenir notorietat. En el discurs de Mas hi ha bona fe, bones intencions i ganes sinceres de demostrar que la seva raó de ser és servir el seu país des del lloc que sigui, com fa tanta i tantíssima gent anònima. Ara cal saber dues coses: qui s’hi sumarà des d’altres formacions polítiques? (em temo que es quedarà sol) i ¿amb quins mitjans arribarem a aquestes ambicions legítimes d’eixamplar i radicalitzar la taca d’oli del catalanisme? Ens cal el full de ruta per saber, sobretot, com ens ho farem per arribar a seduir una majoria de ciutadans de Catalunya. Aquesta és la clau. La teoria dringa bé. Ara cal posar-ho en pràctica.