Estafa del banc, segona part

El mes pas­sat expli­cava la història d’un matri­moni gran que havia deci­dit can­viar de pis i que, a l’hora de pagar-lo, va neces­si­tar dema­nar qua­tre xecs a l’enti­tat bancària en què han con­fiat tota la vida. La meva intenció, amb aquell arti­cle, era denun­ciar que l’ope­ració només es podia qua­li­fi­car de “xan­tatge en tota regla” perquè els van cobrar 210 euros per les qua­tre impres­si­ons, però la tre­ba­lla­dora de Cai­xa­Bank que els va aten­dre els va garan­tir que els retor­na­rien tots i cadas­cun dels bit­llets si després els rein­ver­tien en l’asse­gu­rança del nou habi­tatge, que òbvi­a­ment havien de con­trac­tar a la com­pa­nyia que depèn d’aquesta enti­tat. La pare­lla així va pro­ce­dir per tal de treure suc als 210 euros, que a banda de no ser pec­cata minuta, repre­sen­ten una quarta part de la paga de jubi­lació d’un dels dos mem­bres del matri­moni. Doncs ara torno amb aquesta història perquè, dies després, he des­co­bert que la tre­ba­lla­dora del banc no en va tenir prou de pis­par-los 210 euros, sinó que els va convèncer que l’asse­gu­rança que s’havien de fer és la millor del món mun­dial, que puja a 500 euros, i que inclou fins i tot la cober­tura de tot el sis­tema de domòtica de la pro­pi­e­tat. Llàstima, però, que estem par­lant d’un pis vell, cons­truït fa unes quan­tes dècades, que ni en té, de domòtica, ni se l’espera. Acaba aquí la història? Ni de bon tros. La pare­lla, a més, ha sig­nat una per­manència de tres anys amb aquesta asse­gu­ra­dora. Si volen mar­xar abans, s’hau­ran d’age­no­llar però sobre­tot hau­ran de pagar una pena­lit­zació. I acaba, ara sí, la història? Doncs no, encara n’hi ha més. Es veu que l’ama­ble tre­ba­lla­dora de La Caixa no en té prou amb els gols que els ha colat per l’escaire, ajus­tats al pal i pel bell mig de la por­te­ria, que ara els està per­se­guint perquè els vol ofe­rir un sis­tema d’alarma que no podran rebut­jar. Queda clar que mai no en tenen prou.