Memòria de Gombrèn

A prin­ci­pis dels sei­xanta vaig anar de mes­tre a Gombrèn. Hi vaig estar dos anys. Hi havia una fàbrica de filats, amb una història interes­sant. Havia nas­cut l’any 1935 per ini­ci­a­tiva de l’Ajun­ta­ment, pre­o­cu­pat per donar feina a la gent del poble. Val a dir que Gombrèn era i és un poble ric gràcies als bos­cos comu­nals que pot explo­tar. Bé, la fàbrica ini­cial havia fet fallida i el 1962 l’Ajun­ta­ment va ofe­rir els locals a l’empre­sari Moisès Tor­rents, gerent de la Coto­lla de Ripoll a un preu simbòlic. Aque­lla empresa que tre­ba­llava quan hi vaig ser ara ha fet fallida. Hila­dos Moto (MoisèsTor­rens).

Jo només vaig veure el senyor Tor­rens una vegada, quan va pre­sen­tar-se a l’hos­tal on jo m’estava i va con­vi­dar tot­hom a repe­tir el que pre­nia. De manera que em va pagar un cafè. El que en recordo de la fàbrica són xafar­de­ries dels tre­ba­lla­dors. Ells cre­ien i expli­ca­ven que el senyor Tor­rens havia equi­pat la nau llo­gada amb maquinària antiga de la Coto­lla, que teòrica­ment s’havia de des­truir. Que el mateix amo tenia dues fàbri­ques més a prop de Ripoll. Que la feina era encar­re­gada sem­pre per la Coto­lla. Que molts dels tre­ba­lla­dors esta­ven con­trac­tats per la Coto­lla, i que, si hi havia visi­tes d’acci­o­nis­tes, havien d’anar tre­ba­llar a Ripoll.

Tinc el record d’un matí de dis­sabte, a les peti­tes, nevant, en un auto­car atro­ti­nat, amb l’eixu­ga­vi­dres espat­llat i el para­bri­ses alçat, el fred tra­ves­sant la roba que dúiem, algun parai­gua estès, tots arrau­lits, sal­tant al ritme dels sots del camí. Neu a Ripoll fins a mitja cama. La porta ama­ble del taller, l’estufa gene­rosa, aco­lli­dora.

Als anys setanta, a causa de la crisi del petroli, la Coto­lla inicià una lenta decadència amb suc­ces­si­ves reduc­ci­ons de per­so­nal fins que va tan­car les por­tes defi­ni­ti­va­ment l’estiu de l’any 2008, després de més de sei­xanta anys d’acti­vi­tat.

Crec que cal ano­tar que Coto­lla també era un acrònim dels tres socis: Colo­mer, Tor­rent i Llau­det. El dar­rer va ser pre­si­dent del Barça. Final­ment, als tallers de Moto de Gombrèn, hi va tre­ba­llar un noi de Ripoll que després es va fer lamen­ta­ble­ment cone­gut: You­nes Abouya­aqoub, pro­ta­go­nista nefast de l’atemp­tat isla­mista de la Ram­bla de Bar­ce­lona.