El desgavell del porta a porta

La nit del dimarts 1 d’abril, uns quants car­rers de Montjuïc ens vam que­dar sense ser­vei de reco­llida d’escom­bra­ries. Tenint en compte que l’orgànica no s’havia reco­llit des del dis­sabte i que és l’únic dia que es poden treure les res­tes vege­tals, el no ser­vei fa pujar la mosca al nas. Dema­nem el perquè a Osgre, l’ofi­cina de suport a la gestió de resi­dus on s’han de deri­var les quei­xes en pri­mera instància, i cap res­posta. Repe­tim a l’endemà, silenci. Fins al dis­sabte al matí no ens van con­tes­tar amb un lacònic “anoto incidència”. Altres veïns i veïnes hi han tru­cat dese­nes de vega­des i no els han res­post. Escri­vim a la bústia d’avi­sos de l’Ajun­ta­ment i ens donen per la men­ja­dora: “L’infor­mem que guardi si pot els resi­dus per a la pro­pera reco­llida i si no, faci ser­vir l’àrea d’emergència.” Els con­te­ni­dors d’emergència només són per a orgànica i resta, però no per a plàstic o res­tes vege­tals; per tant el plàstic l’hem de guar­dar fins dis­sabte i les res­tes, fins ahir dimarts. Ara, a les pre­gun­tes del perquè una nit el ser­vei es queda a mit­ges, ningú dona expli­ca­ci­ons, només el mutisme. Fa un any ja vam escriure que el porta a porta es plan­te­java pre­ci­pi­ta­da­ment, amb poca infor­mació i amb deci­si­ons incom­pren­si­bles, com ara no haver pre­vist la manera de dis­po­sar els cubells dels blocs de pisos, cosa que encara no s’ha resolt, o reco­llir el vidre i la resta cada quinze dies. El ser­vei empit­jora i a sobre els tre­ba­lla­dors de G+N ame­na­cen amb la clàssica vaga pel Temps de Flors. La reco­llida d’escom­bra­ries a la ciu­tat va camí del des­as­tre i no sem­bla que hi hagi capa­ci­tat de reac­ci­o­nar. Hi ha hagut males deci­si­ons polítiques, molts veïns han esde­vin­gut incívics i l’empresa G+N també s’ho ha de fer mirar. Fa poc un empleat dels que van amb la cami­o­neta escom­brava l’aigua d’una bassa al mig del camí de dar­rere l’escola. Just a dos metres tenia dues grans bos­ses negres de brossa que fa set­ma­nes que hi són i ningú recull. Sí, hi ha molt d’inci­visme, acu­mu­la­ci­ons de dei­xa­lles a l’entorn dels con­te­ni­dors o s’abo­quen a qual­se­vol pape­rera. És peremp­tori resol­dre la mala gestió i no per­me­tre que el silenci sigui l’única res­posta a les quei­xes i sol·lici­tud d’infor­mació. Ama­gant el cap sota l’ala no es reso­len els pro­ble­mes, s’agreu­gen.