Jocs de taula

Oriol Jun­que­ras va cloure el dar­rer congrés de la for­mació dema­nant al cap de Junts pre­sent a la clo­enda, Jordi Turull, de ree­di­tar la col·labo­ració mútua pres­su­po­sant la brama popu­lar que el pro­blema inde­pen­den­tista pro­ve­nia de quina for­mació s’enduia el pro­ta­go­nisme en les nego­ci­a­ci­ons d’una o altra com­petència, llei o reco­nei­xe­ment polític. Això entronca amb la idea difosa per ERC que Junts els havia copiat l’estratègia de pac­tar amb el PSOE men­tre eren qua­li­fi­cats de venuts, i que poc després –supo­sa­da­ment– ells feien el mateix. No sabem el futur, però de moment no han fet exac­ta­ment el mateix que ells, ja que han dei­xat el govern de Sánchez al pre­ci­pici, pen­dent de si rec­ti­fi­cava o no lleis molt impor­tants, amb el risc de ser fàcil­ment empes­tats. És cert que Junts ha esto­vat els límits tem­po­rals del “com­promís històric” que va pre­sen­tar Puig­de­mont. És cert que el més calent és a l’aigüera. El català a Europa encara no s’ha acor­dat. L’amnis­tia s’aplica només par­ci­al­ment. El finançament està igual que abans i en vies de refor­mes només for­mals, no pas subs­tan­ci­als. Del reco­nei­xe­ment naci­o­nal, curi­o­sa­ment no se n’ha sen­tit a par­lar fins fa un parell de dies, per boca de l’expre­si­dent Zapa­tero. Sem­bla, doncs, que el “com­promís històric” no és paper mullat i que Puig­de­mont no s’ha obli­dat del pacte ini­cial amb Sánchez. En canvi, les recu­la­des explícites d’ERC, sí que han estat assu­mi­des i escri­tes negre sobre blanc (pacte per al finançament sin­gu­lar i per Roda­lies). Tor­nem al prin­cipi. També aquests dies Pablo Igle­sias ha fet públic que des­ta­cats càrrecs d’ERC els van dema­nar que tom­bes­sin el pacte entre Junts i el PSOE sobre la trans­ferència de com­petències en matèria d’immi­gració. Silenci total per part d’Esquerra. Cap des­men­ti­ment.