Rodalies no roda fa temps

Els pro­ble­mes actu­als de Roda­lies van més enllà del govern actual. Sem­bla que d’això no se’n recor­din, els par­tits que han estat gover­nant en algun moment, els d’aquí i els d’allà. Les peti­ci­ons de dimissió de la con­se­llera, després de les pro­pos­tes efec­tu­a­des, són, diguem-ho suau, interes­sa­des. Sense negar l’evidència, la gra­ve­tat arriba a límits insos­pi­tats, sobre­tot perquè el des­ga­vell de Renfe afecta tots els trens, les roda­lies, la mit­jana distància i l’alta velo­ci­tat. Aquesta dar­rera ha dei­xat de ser la que era i ja té els matei­xos pro­ble­mes que els de la velo­ci­tat con­ven­ci­o­nal: ava­ries, retards i poca fia­bi­li­tat. Les cau­ses són múlti­ples: l’incre­ment dels ope­ra­dors, la limi­tació de la xarxa i l’enve­lli­ment de les infra­es­truc­tu­res que col·lapsen un sis­tema obso­let. A Madrid això no pas­sa­ria. Recor­dem que el pro­blema amb Adif, la res­pon­sa­ble de la infra­es­truc­tura fer­roviària, i amb Renfe, res­pon­sa­ble del ser­vei, ja venen de molt lluny. Venen de governs de CiU, tri­par­tits, d’ERC, del PSOE i del PP. Sorprèn, doncs, que repre­sen­tants del PP es posin les mans al cap, quan els seus governs a Madrid han infra­fi­nançat una infra­es­truc­tura bàsica i essen­cial per a l’eco­no­mia dels espa­nyols. A Madrid això no passa. És rao­na­ble espe­rar escri­das­sa­des i dimis­si­ons si allà hagues­sin tin­gut “lo que hay que tener”. Recor­dem que l’estació de la Sagrera està ina­ca­bada des de molt abans de l’alcal­dia de Xavier Trias a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona. Tots sabem les reper­cus­si­ons que tenen les obres de millora de les grans infra­es­truc­tu­res de mobi­li­tat. Són milers de per­so­nes diària­ment les que es veuen afec­ta­des en l’exer­cici d’un dret fona­men­tal: el tre­ball. La revolta dels usu­a­ris no ens hau­ria d’estra­nyar. Urgeix par­lar de mobi­li­tat gene­ral, i no sola­ment de la fer­roviària, per la inter­de­pendència que tenen tots els mit­jans de trans­port. Si el tren és un trans­port net i sos­te­ni­ble, el seu bon fun­ci­o­na­ment ha de com­por­tar millo­res de la xarxa de car­re­te­res, en espe­cial la satu­rada i peri­llosa AP-7. Dema­nem coherència, visió històrica i peti­ci­ons rao­na­bles que fugin de les parau­les gran­di­loqüents, popu­lis­tes, i que es confiï en aque­lles per­so­nes que fan pro­pos­tes rao­na­ble­ment apro­pi­a­des des del prag­ma­tisme i la res­pon­sa­bi­li­tat. O deu ser que Madrid no vol que fun­ci­oni Cata­lu­nya. Perquè a Madrid, seguríssim, l’Ayuso no ho per­me­tria.