La inelegible

Un tri­bu­nal de París ha sen­ten­ciat que Marine Le Pen i altres mem­bres del Rea­gru­pa­ment Naci­o­nal són cul­pa­bles de mal­ver­sar fons públics del Par­la­ment Euro­peu: no els des­ti­na­ven a assis­tents per als seus euro­di­pu­tats, sinó a finançar el par­tit i al sou de tre­ba­lla­dors direc­tes. Penso en Josep Maria Ter­ri­ca­bras, que va morir ara fa un any. M’agra­da­ria tant poder comen­tar aquest cas, com molts d’altres, amb algú que va exer­cir com a euro­di­pu­tat amb l’hones­te­dat que li era pròpia i una vocació de ser­vei públic que feia que sovint lamentés que no la com­plia prou la ins­ti­tució de la qual va ser mem­bre. No acabo de saber si els euro­di­pu­tats del RN pres­cin­dien més o menys de tenir assis­tents que tre­ba­lles­sin pel Par­la­ment Euro­peu men­tre que, posem per cas, els diners ser­vien per pagar el guar­da­es­pat­lles i la secretària per­so­nal de Marine Le Pen. Com és que tal mal­ver­sació va poder-se fer durant més de deu anys? També m’agra­da­ria comen­tar amb Ter­ri­ca­bras què va dir Jean-Luc Mélenc­hon, sobre el qual també pesen acu­sa­ci­ons de des­vi­ació de fons, res­pecte al fet que Le Pen sigui “ine­le­gi­ble”: “La decisió de des­ti­tuir una per­sona ele­gida hau­ria de retor­nar al poble.” La França insub­misa, però, ha mani­fes­tat que la justícia ha de ser igual per a tots. Tan­ma­teix, Le Pen es pre­senta com a víctima i molts líders auto­ri­ta­ris (però no només ells) afir­men que ho és de la ins­tru­men­ta­lit­zació política de la justícia i, vaja, de la dege­ne­ració democràtica. La seva ine­le­gi­bi­li­tat tem­po­ral fa que es parli poc d’una acti­tud cor­rupta que, sabem que això des­gra­ci­a­da­ment passa, molt pos­si­ble­ment no li res­ta­ria vots. Una cosa més: no és de mal gust que una racista com ella apel·li al paci­fisme de Mar­tin Lut­her King com a model de la seva forma de pro­testa?