Un altre sou per pagar dents

A qual­se­vol llar d’aquest país on hi ha cri­a­tu­res, si ens refe­rim a les llars on habita la classe que abans era mit­jana però que els preus actu­als l’han dina­mi­tat fins a la classe baixa, es neces­si­ten tres sous per viure dig­na­ment: un per pagar la hipo­teca o el llo­guer, un segon per ali­men­tar-se i ves­tir-se, i un ter­cer per pagar el den­tista de la cana­lla. Conec pocs casos, per no dir-ne cap, de menors que no hagin sor­tit de la con­sulta amb un diagnòstic que obliga a fer una des­pesa extra de les que dei­xen el compte ban­cari tre­mo­lant. El nen o nena que no neces­sita apa­rells den­tals (ara n’hem de dir brackets per no sem­blar d’un altre pla­neta) per cor­re­gir unes dents que no estan per­fec­ta­ment ali­ne­a­des, reque­reix apa­rells per cor­re­gir la malo­clusió den­tal, un pro­blema i un terme que s’ha tor­nat fami­liar a còpia de sen­tir-lo i que es detecta quan, en tan­car la boca, les dents de l’arcada supe­rior no encai­xen amb les dents de l’arcada infe­rior. La llista de diagnòstics que ja són habi­tu­als no acaba pas aquí. Gràcies als fills i als seus den­tis­tes par­ti­cu­lars també hem des­co­bert que exis­teix la hipoplàsia, quan hi ha menys esmalt del comú, i el bru­xisme, que es deriva del cos­tum de fer car­ris­que­jar les dents i és propi dels infants que són molt ner­vi­o­sos. El pit­jor de tot és que, un cop entres en aquest túnel, no cal que bus­quis la sor­tida perquè sen­zi­lla­ment no exis­teix i és impos­si­ble esca­po­lir-se’n. Que fins i tot hi ha den­tis­tes que miren de convèncer-te per cor­re­gir la posició de les dents de llet, a pocs mesos de la seva cai­guda natu­ral. I a tot ple­gat cal sumar els empas­ta­ments, que ron­den els 60 i 70 euros per peça i que segur que tenen l’ori­gen en una con­xorxa entre els odontòlegs i les cases de gomi­no­les. Sense obli­dar que, de tot ple­gat, el ser­vei públic cobreix les extrac­ci­ons, una pri­mera revisió i poca cosa més.