El centre d’art

La bien­nal nòmada euro­pea Mani­festa es va cele­brar la tar­dor pas­sada a Bar­ce­lona i a la seva àrea metro­po­li­tana sense el cen­tre d’art de la capi­tal cata­lana fun­ci­o­nant en con­di­ci­ons nor­mals o, el que és el mateix, sense direcció. Ningú hi va donar cap importància. Per ningú vull dir les per­so­nes amb res­pon­sa­bi­li­tat en les polítiques cul­tu­rals, aque­lles que pre­su­mi­ble­ment aspi­ren a homo­lo­gar cul­tu­ral­ment Bar­ce­lona amb les grans ciu­tats. La Fabra i Coats no era, argüien, seu de la Mani­festa. L’esde­ve­ni­ment orga­nit­zat per una empresa holan­desa va anar de seus, i poc de pro­jec­tes artístics, amb excep­ci­ons, cosa que no va pas­sar des­a­per­ce­buda en els cer­cles de l’art inter­na­ci­o­nal, en què la per­cepció que van tenir és que va ser una de les bien­nals més flui­xes de la seva història. Bé, el cas és que ara, per fi, s’ha nome­nat una nova direc­tora del cen­tre d’art, Clàudia Elies, un any i mig després de la sor­tida de Joana Hur­tado. No avor­riré el lec­tor amb l’his­to­rial de cri­sis, la majo­ria pro­vo­ca­des pels polítics, que han minat la tra­jectòria d’aquest equi­pa­ment que hau­ria de ser cen­tral en el sis­tema artístic de Bar­ce­lona ergo del país. Elies, que ve de picar molta pedra a Can Felipa, ha estat esco­llida per un bon jurat i té la con­fiança del sec­tor. Li desit­gem sort amb la trista con­vicció que ella tam­poc ho tindrà fàcil.