Rugbi

L’altre dia bus­cava una infor­mació sobre el debat de l’Esta­tut al Par­la­ment i, com que tinc alguns dels arti­cles que he escrit guar­dats en paper, vaig con­sul­tar la car­peta en qüestió i vaig tro­bar un breu ines­pe­rat publi­cat en aquest diari, quan era El Punt i prou. Resulta, jo no ho sabia (o no ho recor­dava), que els meus com­panys van publi­car una nota infor­mant del nai­xe­ment del meu fill petit, just el dia que s’havia d’apro­var l’Esta­tut. La cri­a­tura ara té 19 anys i una mus­cu­la­tura només pròpia dels prac­ti­cants del rugbi. Em va fer gràcia.

Me n’ha fet menys, però, quan dues diguem-ne notícies han coin­ci­dit amb la tro­ba­lla. D’una banda, vaig sen­tir el pre­si­dent d’ERC, Oriol Jun­que­ras, recla­mar la gestió cata­lana de l’aero­port. Cosa que em va trans­por­tar a l’any 2006, quan Joan Puig­cercós en va fer qüestió per tal que els repu­bli­cans dones­sin suport al text, un cop pas­sat pel ribot del pacte Mas-Zapa­tero. De l’altra, el mateix Zapa­tero va dir en l’edició de diu­menge del diari del grup Godó que s’hau­ria de reconèixer Cata­lu­nya com a nació. El mateix debat que, ho deveu haver ende­vi­nat, va fer córrer rius de tinta el 2006.

I, és clar, he tin­gut una regressió tal que només em fal­tava alguna tru­cada d’algun dels pares de l’Esta­tut o d’algun dels sos­pi­to­sos habi­tu­als per tor­nar-me a l’època en què el nano tenia mesos. I com que, en prin­cipi, espero ser avi abans que tor­nar a ser pare, encara que no se sap mai, he hagut de con­fir­mar que, efec­ti­va­ment, han pas­sat gai­rebé 20 anys. I, a més d’enten­dre per què la infor­mació política cotitza a la baixa, m’he pre­gun­tat si real­ment estem com estàvem el 2006 i si tot el que hem vis­cut és, com diu la cançó, un somni que no es fa rea­li­tat, ergo una men­tida. I mira, no ho sé, vull pen­sar que la política i la vida a vega­des són com el rugbi, jus­ta­ment. Que t’obliga a pas­sar la pilota enrere si vols avançar cap a l’assaig.