Mengen al mateix plat

Hi ha res més retrògrad, dic­ta­to­rial, impre­sen­ta­ble, ultra­con­ser­va­dor, reac­ci­o­nari, caspós, cavernícola i carca que arren­car-li l’escar­xofa de la mà a un peri­o­dista (o pre­sumpte peri­o­dista, o simu­la­cre de peri­o­dista o peri­o­dista ideològic) que et plan­teja una pre­gunta incòmoda i llençar-la (l’escar­xofa) a l’altre cantó del car­rer al mateix temps que l’insul­tes i li dius el nom del porc? Com és pos­si­ble que aquesta acció pro­ta­go­nit­zada per un exvi­ce­pre­si­dent del govern de l’Estat que pre­senta un lli­bre sigui aplau­dida per algu­nes de les seves coris­tes i algu­nes de les peri­o­dis­tes assis­tents a la roda de premsa? Us ima­gi­neu què hau­ria pas­sat si l’espa­vi­lat o espa­vi­lada que ens hagués brin­dat aquesta escena fos la Sílvia Orri­ols (AC), o fos la Dolors Mont­ser­rat o la Cuca Gamarra (PP), o fos en San­ti­ago Abas­cal (Vox)? Sem­bla que després dels múlti­ples i vari­ats ridículs pro­ta­go­nit­zats per Pablo Igle­sias en el món de la política activa, fins a dila­pi­dar el cent per cent del capi­tal polític del 15-M, l’home pretén tor­nar al Born, després de rodar el món. Es torna a ins­tal·lar en la pro­vo­cació mediàtica contínua per aca­bar de capo­lar-ho tot, cre­mar les dei­xa­lles i res­sor­gir política­ment de les cen­dres. No sabem si com l’au Fènix o com el mons­tre de les pro­fun­di­tats. A final, Vito Qui­les i Pablo Igle­sias són dos pro­vo­ca­dors que men­gen al mateix plat. L’un pretén fer car­rera i l’altre, que l’ha fet i esguer­rat, busca una segona part.