Princeses i ‘cavalleres’

Sant Jordi ja treu el cap en un abril que fa olor de pri­ma­vera. Una de les fes­tes més lluïdes i esti­ma­des pels cata­lans i les cata­la­nes escalfa motors arreu, però si hi ha un lloc al país on pren unes dimen­si­ons extra­or­dinàries és al muni­cipi on han fet de la lle­genda la seva columna ver­te­bral. Mont­blanc, capi­tal de la Conca de Bar­berà, ja fa dies que tre­ba­lla en una nova edició de la Set­mana Medi­e­val, la 38a, on el cava­ller de bri­llant arma­dura tor­narà a matar el drac que es volia crus­pir la prin­cesa i amb la sang del mos­tre nai­xerà la més bella de les flors: la rosa. Va ser l’insigne folk­lo­rista Joan Ama­des qui va dei­xar escrit que la lla­vor del mític heroi, patró de dife­rents països d’arreu del món, havia nas­cut a les por­tes de Mont­blanc i la seva gent s’ho ha aga­fat al peu de la lle­tra i amb un fer­vor difícil d’expli­car si no en for­mes part. Tant és així que a prin­ci­pis d’any es fa una tria prèvia entre les joves de 18 anys i els joves de 20 que repre­sen­ta­ran els papers de prin­cesa i sant Jordi. Uns can­di­dats i can­di­da­tes que han de pas­sar dife­rents pro­ves i sot­me­tre’s a la votació dels mem­bres de l’Asso­ci­ació Medi­e­val. L’esco­llit i l’esco­llida s’han de fer merei­xe­dors del títol i tots expres­sen la immensa satis­facció de repre­sen­tar l’essència cul­tu­ral del poble. Perquè ja se sap que totes les nenes somien ser don­ze­lles que volen ser res­ca­ta­des i tots els nens, valents guer­rers que s’enfron­ten al drac. Però, totes, totes? Pas­se­jant aquests dies per un altre esce­nari medi­e­val, com el de Mira­vet, vaig coin­ci­dir amb l’arri­bada al magnífic cas­tell dels esco­lars del muni­cipi. Em va cri­dar l’atenció una pare­lla de nen i nena de no més de 5 anys que, aga­fats de la mà, cami­na­ven cap al por­tal. Ell repe­tia que abans d’entrar-hi calia que assu­mis­sin els papers pro­pis de l’època que els havien expli­cat a classe. “Tu seràs la prin­cesa i jo seré el cava­ller”, insis­tia, fins que la seva com­pa­nya es va plan­tar. “Jo vull ser cava­llera i seré cava­llera! Sigues tu la prin­cesa!” Fi de la dis­cussió i lli­ber­tat abso­luta per assu­mir el rol desit­jat. Poc va fal­tar perquè l’aplaudís.