Coll a terra

No s’hi han posat pas per poc. Els ame­ri­cans mai s’hi posen per poc. El secre­tari del Tre­sor, Scott Bes­sen, en una tro­bada amb ban­quers, ha dit que l’eco­no­mia espa­nyola està tocada de mort si Pedro Sánchez s’ali­nea amb la Xina. “És com tallar-se el coll”, ha dit. Pre­ci­sa­ment Sánchez arriba a la Xina avui, després d’haver mirat quin pa s’hi dona­ria amb el Viet­nam en aquesta nova situ­ació mun­dial de guerra d’aran­zels i recu­pe­ració de burots. Serà la ter­cera vegada que es veurà amb Xi Jin­ping en dos anys. Vist que Trump està per Abas­cal i que a Biden l’havia de per­se­guir per pas­sa­dis­sos, se suposa que la relació amb el pre­si­dent xinès hau­ria de ser el prin­cipi d’una gran amis­tat. Però veu­rem què hi ha de les grans habi­li­tats polítiques de l’espa­nyol. Aca­barà cor­rent per la geo­política com pollo sin cabeza, que diuen ells? L’engan­xa­ran amb les cat­xes i amb els jocs de mans i el veu­rem amb el coll a terra? No és el mateix recep­tar que pren­dre, com no es can­sava de repe­tir l’àvia Neus. La màgia potàgia de Sánchez fun­ci­ona aquí, on ell domina i con­trola les tecles impor­tants. A l’esce­nari UE/Xina/EUA no hi té ni un as ni una mani­lla. Tot són sets i vuits i car­tes que no lli­guen. I juga amb tram­po­sos pro­fes­si­o­nals com ell. Ja veu­rem si és tan bo com diuen i sap con­ser­var el coll. Temo que el veu­rem coll a terra. Si és així, pre­pa­reu la but­xaca! Qui ens havia de dir que neces­si­taríem des­per­tar la Xina per no posar-nos a tre­mo­lar!