Enmig del no-res

No ha durat ni un any i mig. La bona sin­to­nia que hi havia entre els ajun­ta­ments del camp tar­ra­goní es va mos­trar tota cofoia amb la sig­na­tura, el desem­bre de 2023, del Grup Impul­sor de l’Àrea Metro­po­li­tana del Camp de Tar­ra­gona, un ens que ha (que havia) de tre­ba­llar “pels interes­sos comuns”, en àmbits tan nefas­tos per aquests vorals com el de la mobi­li­tat. Els ajun­ta­ments de Tar­ra­gona, Reus, Cons­tantí, Cam­brils, Salou, Vila-seca, la Canonja i Valls, els con­sells comar­cals, la dele­gació del govern i la Dipu­tació es feien fotos, tots ria­llers, pel gran acord. Un any i mig després cau com un cas­tell de car­tes. El motiu: la ubi­cació de la futura estació fer­roviària inter­mo­dal, un nexe de diver­sos mit­jans de trans­port (trens regi­o­nals i d’alta velo­ci­tat, busos o els futurs tram­vies). S’ha (s’havia) de cons­truir, segons el dar­rer acord, al terme de Vila-seca. Però l’alcalde de Tar­ra­gona, Rubén Viñuales, demana ara al govern de Madrid (soci­a­lista, també) que es cons­tru­eixi dins del seu entra­mat urbà, en la zona cone­guda com a l’Horta Gran. Per ell, on es volia fer l’estació és “al mig del no-res”. Com també es al mig del no-res l’estació de l’alta velo­ci­tat, a Pera­fort, a més de deu quilòmetres de Tar­ra­gona. Seria, per tant, repe­tir el mateix “error” que es va come­tre amb aque­lla pre­uada infra­es­truc­tura. L’alcalde de Vila-seca ja ha mar­xat empre­nyat de tots els grups de tre­ball de l’àrea metro­po­li­tana i s’ha obert la gran crisi ins­ti­tu­ci­o­nal. Tin­drem corda per a mesos. Men­tres­tant, es par­larà de tot menys de quina és la millor ubi­cació per a nosal­tres, soferts usu­a­ris del trans­port públic.