Ni un pam de net

Sem­bla que Espa­nya s’anima, pren la ini­ci­a­tiva i lidera la res­posta on fins ara era tot silenci. D’una banda, l’emèrit s’ha posat a denun­ciar, i de l’altra, a roda­lies, Renfe ha aco­mi­a­dat un tre­ba­lla­dor que diuen que into­xi­cava. Això comença a rut­llar. Després de milers de dies d’incidències, després de dese­nes de milers d’afec­tats i després de cen­te­nars de milers d’hores per­du­des, han tro­bat algú a qui car­re­gar el mort. Ni és cap minis­tre, ni és el pre­si­dent de res, ni és cap alt càrrec, ni cap càrrec de con­fiança. El man­xaire de roda­lies és un tre­ba­lla­dor que feia la revolta per lliure. Al car­rer. I no es mouen només coses a roda­lies. Del pou borbònic també puja aigua. El botxí fugi­tiu, que ara vol tor­nar com a víctima, va per la ter­cera demanda. Són cor­ti­nes de fum? Fun­ci­o­nen amb dis­po­si­tius de res­posta retar­dada (molt retar­dada, per ser pre­ci­sos)? Que l’emèrit es des­pengés tants anys després amb una demanda a Revi­lla com vèiem la set­mana pas­sada feia estrany, molt estrany. Que en pocs dies n’hi hagi afe­git una a la seva amant Corina i una altra a l’exad­vo­cat i extre­so­rer Dante Cano­nica és de guió de Net­flix en coo­pe­ració amb tele­no­vel·la turca. Diu el fugi­tiu que els 65 mili­ons de l’Aràbia Sau­dita els hi va fotre el tal Dante Canónica. S’han aca­bat aquí les deman­des? No ho sabem. Juga per lliure, el ban­darra gros, o són movi­ments orques­trals fami­li­ars? Hi ha res de veri­tat o algun pam de net en tot el que envolta el fugi­tiu?