Res de referèndum

Si ningú ens enga­nya, la taula de Brus­sel·les entre Junts i PSOE, entre Puig­de­mont i Zapa­tero, és una taula entre “referèndum o referèndum” en una banda i “res de referèndum” en l’altra. És la taula impos­si­ble, la taula inútil, la taula d’en Ber­nat. És com totes les tau­les entre Cata­lu­nya i Espa­nya des que el gene­ra­lat del procés va ser empre­so­nat, exi­liat, repri­mit poli­ci­al­ment i per­se­guit judi­ci­al­ment. Suposo que deu estar bé que hi siguem asse­guts, encara que sigui per allò que repe­tia l’àvia Neus, que a la taula d’en Ber­nat qui no hi és, no hi és comp­tat. El temps dirà que aquesta taula només hi serà men­tre els dipu­tats de Junts (ara 7) garan­tei­xin el govern del PSOE. També el temps donarà una llista d’acords reals, defi­ni­tius i trans­cen­dents per als objec­tius inde­pen­den­tis­tes als quals s’haurà arri­bat. N’espero tan i tan poc, que ben poca cosa serà una mica sor­presa. Em vaig alar­mar per Nadal, quan va treure el cap el medi­a­dor. Ho vaig tenir clar la set­mana pas­sada, quan va treure el cap Zapa­tero. Recor­den que durant uns anys els adver­sa­ris li deien “Bambi”? Però no menja herba, és un gran depre­da­dor. Tam­poc pel camí d’aquesta taula hi haurà referèndum. És el que ha vin­gut a dir, en treure el cap i exhi­bir “con­fiança” amb Puig­de­mont. No ha tri­gat gens a dei­xar-ho clar. Ara que ja sabem amb qui nego­ciem i qui media, tin­gueu clar que ens faran la clenxa al mig i que el referèndum ens el pin­ta­rem a l’oli.