La mudança

Qual­se­vol tras­llat fami­liar sol ser pro­blemàtic. I heus aquí el mèrit del nos­tre esti­mat govern soci­a­lista. Han aga­fat tot aquest país, amb mobles, andròmines, estris, lli­bres i tot el que pugueu ima­gi­nar, cap a un altre destí, però d’una forma inau­dita: sense fer soroll.

Car­re­guen els cami­ons de la com­pa­nyia “Pedro Sánchez SL” i de mati­nada ens mouen, peça a peça, cap a l’Edèn de les bones parau­les i el pac­tisme. Com que en aquests trans­ports sem­pre es per­den coses, pel camí van caient idees, con­sen­sos, símbols i, de fet, tota la nació.

L’ope­ració és magnífica perquè els trans­por­tis­tes tenen una llista per­fec­ta­ment nume­rada de tot el que han d’esgar­riar, i ho fan sense estridències. Cobra­ran igual. Així, fa qua­tre dies El Born va extra­viar pel camí la històrica deno­mi­nació de Cen­tre de Cul­tura i Memòria. Ja sabem quina “memòria” des­tor­bava. Doncs mira, fora. Així, el dia que para­do­xal­ment s’hi pre­senti el borbó Felip VI a pre­sen­tar qual­se­vol peripècia cul­tu­ral tot­hom aplau­dirà amb joia perquè viu­rem en una casa, ens diran, sense rancúnia.

Com en el nou Sant Jordi. Pas­seu, pas­seu, que deia aquell, que casa meva és casa vos­tra i això de Cata­lu­nya i els cata­lans comen­cem a fer nosa. Dei­xem-ho en el bagul dels records i que Javier Cer­cas sigui el nou arqui­tecte d’aquests nous fona­ments.

Hem vist que Cata­lu­nya del Nord també és una foto­gra­fia en blanc i negre per­duda a l’habi­tació dels mals endreços. L’Onze de Setem­bre, encara no ho diuen, també molesta. On el posem? Com que en aquesta nova residència vol­dran un jardí immens de roses, doncs fem de Sant Jordi la festa naci­o­nal i fora trau­mes de la nos­tra vida. Un món feliç.

En el futur arri­barà un fami­liar al seu antic i esti­mat domi­cili. Tan­cat i bar­rat. Un veí com­pun­git li donarà la nova adreça de Cata­lu­nya: Espa­nya.