Dels ‘Homenots’ als ‘HomeNéts’

L’obra Homenots, de Josep Pla, és un dels grans monuments de la literatura catalana, afirma Carme Fenoll a la introducció del seu llibre HomeNéts, que ha publicat aquest abril i en la qual entrevista els nets de set dels personatges rellevants de l’època de l’escriptor de Palafrugell sobre els quals va escriure a Homenots. Pla en va escriure seixanta, d’Homenots, que es van publicar primer per l’Editorial Selecta de Josep Maria Cruzet i, posteriorment, van ser reeditats en quatre volums per Edicions Destino a l’Obra completa de l’escriptor de Palafrugell. D’entre tots, Carme Fenoll en va triar set i es va posar en contacte amb els seus descendents, a manera d’homenatge a aquestes figures il·lustres, però també per “una voluntat de rescat del seu llegat”, per preservar-los de l’oblit i “apujar l’autoestima del nostre país”.

Carme Fenoll (Palafolls, 1977) és bibliotecària i gestora cultural que ara mateix dirigeix l’Àrea de Cultura i Comunitat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estat, però, una figura clau liderant projectes innovadors a biblioteques i va ser la cap del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat entre els anys 2012 i 2017. Abans havia treballat a les biblioteques de Pineda de Mar, Poblenou de Barcelona i Banyoles, abans de recalar durant dotze anys a la biblioteca de Palafrugell. Allà, al marge de traslladar la biblioteca municipal a l’edifici modernista de l’Econòmica Palafrugellenca, obra de Rafael Masó, va entrar en contacte amb la Fundació Josep Pla i, com diu Anna Aguiló, directora de la fundació fins al 2021, es va interessar per tot: “Va ser una alenada d’aire fresc.” Al llibre hi ha un segon pròleg de l’actual director, Francesc Montero, que destaca del llibre que mostra la vessant més personal dels Homenots “i complementa els retrats planians”.

Els HomeNéts, s’escriu així amb accent per decisió de l’autora, per evitar la confusió amb homenets i que es devalués el significat de les figures que recupera: Joan Maragall, Pompeu Fabra, Carles Riba, Josep Trueta, Francesc de Borja Moll, Jaume Vicens Vives i Salvador Espriu. Ho complementa amb una aportació de set nets intel·lectuals: Lluís Quintana, Teresa Cabré i Castellví, Eloi Creus, Salvador Macip, Màrius Serra i Cristina Gatell i Glòria Soler i Eduard Escoffet.

Carme Fenoll diu que ha escrit el llibre per fer un pas més en el viatge literari i històric iniciat per Pla, saber què ha passat amb l’herència dels homenots, definició que el mateix Pla va deslligar de cap sentit despectiu sinó que l’aplicava “a persones singulars, de personalitat grossa, voluminosa, rellevant, humanament densa”. Carme Fenoll es pregunta com han influït les seves vides en les generacions posteriors. L’autora explica que l’obra es va gestar a Calonge, el primer poble de llibres de Catalunya, a la biblioteca del qual es van enregistrar les converses que després van ser emeses per Ràdio Capital. Els retrats planians eren molt esperats pels seus lectors i l’autora els ha volgut complementar amb una mirada al futur, per veure com les noves generacions reinterpreten l’herència dels seus avantpassats. Un gran encert, sens dubte.