Sabeu que dimecres que ve és Sant Jordi. Però cal remarcar que aquest dia hi ha escriptors i falsos escriptors. Mireu, deia Elisabeth Kübler-Ross que les persones més boniques són les que han conegut la derrota, el patiment, la lluita, la pèrdua i han sabut trobar com sortir de les profunditats. La gent maca no apareix del no-res. Els bons escriptors tampoc. Els de debò escriuen per necessitat, perquè l’escriptura és bàlsam, refugi, oasi, fugida, àncora i teràpia. Els de mentida ho fan perquè toca per contracte un cop l’any, perquè se’ls coneix la cara o, ras i curt, perquè saben que vendran. Molts, de fet, no escriuen ni una sola línia la resta de l’any. I, de vegades, aquests llibres ‘fake’ no els escriu ni qui els signa, sinó la colla de fantasmes mal pagats que els fan la feina dura. Sou prou llestos com per diferenciar. No és el mateix comprar Aquest tros de vida, de l’Estel Solé, Els xiprers, d’en Jair Domínguez, o els llibres en català (ja siguin originals o traduccions) d’Ela Geminada, Lluny del Ramat, Llibres del Delicte, Univers, Gata Maula, Periscopi o Les Hores, que decantar-se, a cegues, per barrabassades com Crims, o qualsevol de les merdaaventures d’en Titó. Insisteixo: sabeu percebre l’abisme que els separa. He posat els dos extrems com a exemple, clar: de l’excel·lència narrativa a la collonada antiliterària. El problema és la dosi ingent de gasòfia disfressada de literatura que trobareu entremig, escampada en centenars de paradetes per tot el país. Aquí és on heu d’afinar la brúixola i no permetre que, sota l’aparença d’una rosa, us quedi el cervell esgarrinxat de punxes.