El primer Sant Jordi del govern de Salvador Illa té per eslògan “Sant Jordi és de tothom”. Un lema que sona a la defensiva, a contraatac, però que no se sap ben bé contra qui; ningú ha dit mai que Sant Jordi fos una festa només d’una part de la societat catalana. De fet, si algú ha instrumentalitzat políticament Sant Jordi ha estat Ciudadanos, que va donar la tabarra anys i panys per intentar que esdevingués la Diada Nacional de Catalunya en lloc de l’11 de setembre. El missatge “Sant Jordi és de tothom” és, doncs, una punyalada –o més ben dit, cop de llança– als espanyolistes que se l’havien intentat apropiar? Veient el programa oficial d’actes sembla que no és així. D’entrada, l’escriptor estrella escollit per commemorar Sant Jordi amb un diàleg amb el mateix president de la Generalitat a Madrid és, ni més ni menys, que un autor que escriu en castellà. M’agrada molt com escriu Javier Cercas, però això no m’impedeix de veure que, pel fet d’escriure en castellà, no forma part de la literatura catalana, que és aquella que se suposa que hem de promocionar el dia del patró de Catalunya. Que el govern esculli Cercas com a protagonista dels actes oficials, després de l’actitud bel·ligerant que va tenir durant el procés contra l’independentisme, no és casualitat ni és innocu. No només és el fons, també la forma: per trobar la senyera al cartell oficial de Sant Jordi cal una lupa. I és que de l’obsessió del govern per convertir aquesta diada en un acte transversal i “de tothom” n’ha sortit un Sant Jordi descafeïnat i apàtrida, I el pitjor de tot: un Sant Jordi polititzat, cosa que mai abans no havia fet cap govern independentista.