El dia 6 de març al migdia, en el programa que parlava de la congelació d’òvuls, va sortir una mare que portava els seus dos fills bessons, un a cada braç. Aquests dos fillets miraven fixament la seva mare amb ulls de cel, buscant protecció i aliment, suposo. Aquest és un món que jo enyoro, ple d’emoció, dolcesa, colpidor i tendre. Vaig quedar embadalit i aquest quadre d’amor em va arribar a l’ànima. Vaig pensar que valia la pena viure aquestes emocions i abundar en situacions semblants que ens pot donar la vida. A canvi, haurem de passar per alt les ambicions i crueltats en les guerres que veiem constantment a la televisió i als diaris. Per què tenim un món revoltat amb l’afany de voler més i més béns materials quan la felicitat la dona una escena com la relatada abans? Les dretes que envaeixen el món polític actual i que per molts motius van guanyant lloc en els governs de molts països i pels programes que presenten no sembla pas que hagin de fer un món millor. Els aconsello a tots ells que intentin sentir emocions i inclinació a canviar l’actitud sense anhelar el poder i la riquesa, que moltes vegades no ens perfeccionen sinó que ens destrueixen i ens denigren. Penso que el món va a pitjor i voldria equivocar-me.