La llengua catalana viu una situació especialment delicada, que en alguns dels Països Catalans s’agreuja per la política lingüística adoptada per les administracions, tant les autonòmiques com algunes locals. Fa pocs dies, amb motiu de la celebració de l’acte institucional del Dia de les Illes Balears, la presidenta Marga Prohens va proclamar públicament “l’orgull de tenir dues llengües, una de pròpia i una llengua comuna que ens uneix amb la resta d’Espanya”. Les dades, però, posen de manifest que aquesta suposada convivència no és sinó una proclama buida darrere la qual s’amaga un procés accelerat de substitució lingüística. En realitat, les dues llengües no coexisteixen en igualtat de condicions, sinó que una d’aquestes, el castellà, es veu afavorida per una posició clarament predominant. Les dades de la darrera ‘Enquesta d’usos lingüístics de les Illes Balears’, revisada l’any 2018, posen de manifest una pèrdua constant de parlants habituals de català. En les darreres dècades, el percentatge de persones que fan servir el català com a llengua principal ha disminuït de forma progressiva fins a situar-se per sota del 40%; i també ho ha fet la transmissió familiar. D’altra banda, un estudi demoscòpic recent alerta que només el 20,4% de la joventut illenca té el català com a llengua materna, enfront del 47%, que hi té el castellà.

Aquestes dades, que posen de manifest l’entelèquia d’una convivència del català i el castellà en igualtat de condicions, responen als canvis demogràfics que s’han viscut en les dues darreres dècades; però també a les polítiques lingüístiques que s’han impulsat des del govern insular i alguns ajuntaments. Mesures com ara l’eliminació del requisit del català a la sanitat pública contribueixen a reforçar la idea que és una llengua de segona, absolutament prescindible, malgrat que l’Estatut (art. 4) l’estableix com a “pròpia de les Illes Balears” i l’obliga a protegir-la. El govern de Marga Prohens no només demostra, dia rere dia, que és incapaç de desempallegar-se de la influència de la ultradreta de Vox, sinó que viu instal·lat en una ficció que amaga la situació d’emergència que viu el català a les Illes.