Llibres

A mesura que s’acos­tava Sant Jordi, ja feia plans dels lli­bres que ani­ria a bus­car. Me’n feia llis­tes llar­gues, per si de cas, perquè la majo­ria no els tro­bava a les para­des. Lla­vors era molt jove i, com que anava escu­rada, em con­for­mava amb qual­se­vol alter­na­tiva per apro­fi­tar almenys el des­compte de la diada. Ja fa molt de temps que no pre­paro llis­tes, que no faig plans i que Sant Jordi, que havia estat una festa maca perquè fins i tot entre les nove­tats tro­ba­ves obres escri­tes per gent que en sabia, em sem­bla una cam­pa­nya per fer veure que som uns hip­pies de la cul­tura men­tre en rea­li­tat ens ser­vei­xen una ham­bur­guesa d’ossos tri­tu­rats i ofe­gats en quètxup. El mis­satge és tediós, ho sé, i la rei­te­ració no mitiga la pena. Quan em sento així de desa­ni­mada, torno a un opus­cle preciós que va escriure Clau­dio Magris sobre Com orde­nar una bibli­o­teca, on defensa el paren­tiu que tenen els lli­bres amb la cullera com un dels grans invents de la huma­ni­tat; on oposa els bons veïnat­ges, que inci­ten a lec­tu­res ines­pe­ra­des, a l’obsessió pels pres­tat­ges per­fec­ta­ment orde­nats; on declara que en gene­ral “els lli­bres de què ara es parla” no solen ser mai els millors i que arri­ben més aviat com un des­torb; on des­con­fia dels que guar­den els seus exem­plars intac­tes, sense ano­ta­ci­ons o subrat­llats que anys a venir et per­me­tin tra­ves­sar el túnel del temps; on dipo­sita en certs volums dels quals havia anat poster­gant la lec­tura la sos­pita que se’ls reser­vava, sense saber-ho, perquè li anti­ci­pes­sin el futur; on afirma que “una bibli­o­teca hau­ria de basar-se en àmplies exclu­si­ons”.