Si les tecnologies crearan nous llocs de treball, com han fet sempre des del descobriment del foc i la invenció de la roda, o deixaran ingents quantitats de ciutadans instal·lats en l’oci, l’entreteniment, el creixement personal i l’atenció al propi cos i la pròpia ment, s’ha de veure. Hi ha parers de tota mena i dades que corroboren als uns i als altres. Al torneig Comte de Godó de tennis, per posar un cas d’aquests dies, han desaparegut per primera vegada els jutges de línia. No hi havia pensat mai, a posar-los a la llista dels que tenien els dies comptats, com ara tampoc m’imagino en què em podria reconvertir si fos un d’ells i m’hi trobés. El cas és que ja no veieu repartits a la pista aquells ciutadans que doblegaven l’esquena, obrien les cames, aguantaven el pes del cos amb les mans per sobre dels genolls i escrutaven el punt exacte de la caiguda de la bola respecte a la ratlla que tenien assignada. Després d’uns anys de proves, l’ATP ha optat per la tecnologia des de començaments d’aquest any, a l’Open d’Austràlia. Només han deixat el jutge de cadira, que ja veurem per quant en té. El cas dels jutges de línia del tennis és totalment anecdòtic tant des del punt de vista de llocs de treball destruïts com d’impacte sobre l’economia real del sector i del país. Però és molt significatiu de l’abast de la transformació que ens ve al damunt. D’aquí a pocs anys, al món laboral no el coneixerà, com diria l’àvia Neus, ni la mare que el va parir.