Llegir

Acostant-se un nou Sant Jordi, vaig rellegir per motius docents la introducció del filòsof Nuccio Ordine (1958-2023) al seu llibre La utilitat de l’inútil, un manifest a favor dels sabers humanístics i d’altres aliens a una finalitat utilitarista: sabers que són fins en si mateixos i que, sense un vincle pràctic i comercial, conreen l’esperit. Ordine els considerava “útils” amb la convicció que, afavorint el desenvolupament cívic i cultural de la humanitat, ajuden a fer-nos millors. No és que ignorés que no només la cultura no ha impedit la barbàrie dels totalitarismes, sinó que pensadors i artistes n’han estat còmplices. Malgrat tot, no deixava de creure que el conreu de la cultura ajuda a resistir, a mantenir viva l’esperança per recórrer un camí decorós. M’hi aferro com qui vol veure una mica de llum dins de la tenebra d’aquests temps amenaçats per nous tirans.

No es pot dir que Mario Vargas Llosa hagués donat suport a totalitarismes i a tirans, fent-ne retrats implacables en part de la seva narrativa, però sí que, a més de la seva insensibilitat i fins bel·ligerància envers llengües i cultures discriminades, ho ha fet a un sistema econòmic que no deixa se ser una forma de barbàrie. Tanmateix, Ordine cita un fragment del discurs de Vargas Llosa en recollir el Nobel que, en un dia en què se suposa que festegem la literatura, no puc deixar de reproduir: “Un món sense literatura seria un món sense desigs ni ideals ni desacataments, un món d’autòmats privats d’allò que fa que un ésser humà sigui de veres humà: la capacitat de sortir de si mateix i transformar-se en un altre, en altres, modelats per l’argila dels nostres somnis”. Ni tan sols importa que ho digués ell. Bona Diada de Sant Jordi: llegir és tan inútil que és útil.