Mantenir-se fa canviar
La llengua es manté sent tossut. Mai t’hi has de sentir incòmode. Tu ets a casa, el català és llengua pròpia i oficial. I jugant a casa és costum de guanyar. Personalment, mantenint-me en català amb catalans de procedència hindú, africana, espanyola, llatina o xinesa, soc entès i al final àdhuc em diuen mots catalans en acomiadar-se. Darrer cas, amb una taxista colombiana: comença en colombià, passa a frases catalanes i acabem la conversa parlant només català tots dos. Per què –per por i falsa “educació”– els furtem l’oportunitat d’aprendre, de practicar i llançar-se? Per què ens fem un gol a la nostra porteria i tirem pedres a la nostra teulada, que és prou feble i de vidre? Esforça’t. Hi guanyem tots: llengua, integració i nació.