"Resposta unitària"

A poc a poc, a mesura que es va acos­tant la data –incerta, però pròxima– de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, els par­tits cata­lans comen­cen a empènyer la soci­e­tat, amb cau­tela, cap on a ells cre­uen que els interessa.

El pri­mer movi­ment va ser la famosa visita a domi­cili del pre­si­dent Mon­ti­lla a Josep Antoni Duran Lleida. En sor­tir tots dos van dir que després de la sentència calia “una res­posta al més unitària pos­si­ble”. Bé, llo­a­ble intenció.

Dies després, el mateix Mon­ti­lla va insis­tir que cal una “res­posta unitària” davant l’enèsima ampu­tació d’allò que un dia va sor­tir del Par­la­ment. Sobre­tot, sense caure “a la trampa de pro­po­sar al poble de Cata­lu­nya horit­zons impro­ba­bles i camins invi­a­bles”. I ara ha estat Josep-Lluís Carod-Rovira qui ha vol­gut ser més explícit encara: “La res­posta amb més força naci­o­nal només pot ser aque­lla que repre­senti la majo­ria de la nació. No pas, doncs, la que pro­vo­qui satis­facció només a una part dels cata­lans”. Caram.

Ara ja només queda saber què vol dir res­posta unitària per al PSC, que serà l’encar­re­gat de la defi­nició.