Em vaig alegrar quan en Xavier Villarreal, que sap de la meva dèria per les hortes de Salt i Santa Eugènia, em va informar per les xarxes el dia 15 d’abril que tornava a baixar aigua per la séquia Monar. Ja era hora, vaig pensar, perquè, entre una cosa i l’altra, des de les obres que es van fer per arreglar els desperfectes del temporal Glòria al Parc d’Aigües Braves de Salt, la llarga sequera que hem patit i, finalment, quan la sequera es va acabar, les obres per evitar filtracions de la séquia a l’altura del carrer Costabona, han estat anys sense aigua per als hortolans i la gent que mena horts. L’alegria em va durar poc, perquè el meu informant em deia que potser l’aigua, minsa, arribava a l’Onyar, però que no era suficient per regar les hortes. Vaig decidir trucar a Joan Vidal, de Salt, membre de la Comunitat de Regants i persona de qui em refio. I va ser ell qui em va explicar que sí, que hi hauria aigua per als regants i que es tractava de deixar passar hores per tal que el nivell de la séquia servís per regar. Però em va advertir que això no garantia aigua per als propers mesos, perquè el cabal ecològic del Ter continua sent molt insuficient i que l’ACA, com que ha plogut, limita l’aigua. De fet ahir es va tornar a tancar la séquia. Hi haurà aigua de dijous a diumenge i cada dia a partir del 15 de juny.

En Joan em va explicar que realment la séquia Monar és una gran infraestructura hidràulica dimensionada i que alguna cosa s’haurà de fer per no malmetre aigua i garantir al mateix temps el dret dels regants. També em va explicar, cosa que no sabia, que encara hi ha unes quantes minicentrals, tres a Salt, i una a Girona. Hi ha converses per instal·lar tubs d’aigua automatitzats que podrien garantir el reg a les hortes sense perdre aigua.

Content per l’aigua que tenim als embassaments, parlo amb en Pau Masramon, president d’Aigua És Vida. Esperava trobar-lo content, però ben al contrari: em va tornar a repetir allò que el Ter s’està morint des d’un punt de vista ecològic. I vaig entendre que una cosa és tenir aigua a Sau i Susqueda, cosa que és bona, i una altra, que això repercuteixi positivament en el Ter, perquè que hi hagi aigua als embassaments no vol dir que estigui garantida la sostenibilitat per al riu. El transvasament d’aigua del Pasteral a l’àrea metropolitana, és clar! En Pau es remet a les negociacions amb els diversos governs i m’explica que s’han incomplert absolutament els acords de la Taula del Ter d’agost del 2017 per aconseguir un acord de país, un Pacte Nacional de l’Aigua. Es lamenta també que els acords no són participatius, tan sols informatius. Per exemple, demanen des de fa anys quanta aigua surt del Pasteral i quanta n’arriba a Cardedeu. En teoria, informació pública, però no ho és. Per què? En tot cas, per Aigua És Vida, el cabal del Ter continua sent “desconsideradament minso; ni lògic, ni ecològic”. Quan escric això, passen 5,7 m³ per segon al Ter, segons l’ACA, però tornarà a baixar-ne el cabal. A l’Onyar, 0,196 m³ per segon, res, una bassa. I em quedo amb la idea que la solidaritat hídrica de la conca del Ter només rep bones paraules, però la realitat és crua: el riu s’està morint.